Sempre amb una actitud discreta i senzilla, lluny de protagonismes i de ganes de figurar, mon pare va ser per damunt de tot un home íntegre i coherent. Quan veiem tantes incongruències i tantes mentides, fraus, enganys, trampes i jocs bruts, mon pare va ser sempre un home honrat i honest, fidel als amics i al país, un home que se sentia paiportí de naixement, alcudià de sentiments i piler de convicció.

Inquiet i sempre amb ganes d’aprendre, Josep Lluís Bausset era, com deia el periodista Paco Cerdà, ‘un curiós insaciable i un home de paraula. I la seua paraula és com la dels hòmens del trinquet: sagrada’. I és que mon pare no anava mai amb ambigüitats. Quan una cosa era blanca, no deia que era negra o grisa.

Per això l’amic i periodista Bernat Clari deia de mon pare en la concessió del Premi Important de diari Levante, l’octubre de 2010: ‘Bausset, per transformar la societat, utilitza com a única arma de combat la paraula’. I, tot seguit, descrivia en aquests termes el seu tarannà: ‘Fidelitat a la terra, als nostres símbols i a la nostra llengua. I actuar amb rebel·lia davant les injustícies’. Per tot això, Clari definia mon pare com un home ‘honest, honrat i bona persona, a més de coherent’. Més bona descripció impossible!

Cada any, el 19 d’agost, a la platja de Piles, la nostra casa s’omplia de gent que venia a felicitar-lo: Gabriel i Roser des de Miramar; Paquita d’Alfarrasí i Carmen d’Ador; Toni de Xeraco i Vicent d’Oliva; Bene de Vinalesa; Presenta, Ivan, Paco i Cristina, amb Ricard i Irene i Josep i M. Carmen, amb el seu nét Arnau, de l’Alcúdia; Enric i Tona de Piles; Joan i Imma d’Alzira, i l’amic Santi. I segur que me’n deixe molts. I de la tertúlia d’El Micalet: Francesc Jover i Tere, Antoni Signes i Maru, Ramon Trullenque, Agustí Ventura, Vicent Moreno. I els meus cosins i els meus nebots, que s’unien amb goig a la festa d’aniversari de mon pare.

Fa deu anys, amb motiu del centenari del seu naixement, van ser més de cent els amics que vingueren a felicitar-lo, uns a dinar amb nosaltres i uns altres a un berenar. I és que mon pare sempre es va sentir orgullós dels seus amics, ja que era fidel a l’amistat i  als seus ex-alumnes.

Mon pare per damunt de tot va ser un home obstinat i lluitador, com deia Santi Vallés: ‘Sense reparar en els obstacles i desafiant el poder establert, Bausset és la viva estampa de la lluita de David contra Goliat, la lluita d’aquell que en lloc de la força sempre utilitza una fina intel·ligència per a vèncer els intolerants i aquells que ataquen el valencià’.

Hui, com des de fa nou anys, celebrarem l’aniversari de mon pare sense la seua presència física i sense que a la nostra casa, a la platja de Piles, se senten les notes de l’acordió de Toni i els cants de tants i tants amics que venien a felicitar-lo.

Amb tot, aquest 19 d’agost serà el 110è aniversari de naixement d’un home que ha estat  estimat per la seua família i pels seus amics i del qual guardarem per sempre un record agraït per la seua vida, pel seu exemple, per la seua fidelitat al país i a la seua gent. I per la seua trajectòria irreprotxable.

En l’article col·lectiu publicat a Levante el 26 de febrer de 2010, amb ocasió de l’homenatge que ACPV dedicà a mon pare, i signat per Manuel Boix, Francesc Burguera, Eliseu Climent, Antoni Ferrando, Josep Iborra, Joan Llinares, Joan Francesc Mira, Vicent Partal, Vicent Pitarch, Vicent Sanchis, Isabel-Clara Simó i Ramon Trullenque, aquest amics definien mon pare com un ‘símbol viu i actiu del valencianisme’.

Apassionat per la pilota valenciana, la vida de mon pare va ser una bona partida, com les de la pilota, per la seua noblesa i integritat, ja que sempre va jugar net, sense trampes, sense trepitjar l’adversari.

Hui les meues germanes i jo recordarem que fa 110 anys mon pare va nàixer a Paiporta. Recordarem un home que al llarg dels seus gairebé 102 anys de vida ha estat exemple d’honestedat i de patriotisme, d’estimació a la família, als amics i al País Valencia, de rectitud i d’integritat de vida. Hui agrairem a Déu, en l’Eucaristia, el do que Ell ens va fer de la persona ‘subterrània’ i discreta de mon pare; de l’exemple de patriotisme i de virtuts cíviques de Josep Lluís Bausset.

La senyera del rei Jaume I que cobria el seu cos en l’enterrament ens compromet a les meues germanes i a mi a defensar la llibertat del nostre país i a ser fidels al que el nostre pare ens va ensenyar amb la seua vida llarga i plena de sentit.

El fill de Bausset

The post Mon pare: paiportí, alcudià i piler appeared first on VilaWeb.