‘Música empresonada’ homenatja dos músics de Bocairent represaliats pel franquisme

  • L'espectacle musical recorda set compositors valencians castigats per la dictadura

VilaWeb
Concert de la banda de música dels presos de Sant Miquel dels Reis
Redacció
08.04.2019 - 17:12
Actualització: 08.04.2019 - 19:12

L’espectacle Musica empresonada ret homenatge aquest divendres i dissabte, 12 i 13 d’abril, als músics valencians represaliats en la guerra de 1936-1939 i en la dictadura franquista.

Entre els músics que hi seran homenatjats hi ha els bocairentins Ángel Bernat Beneyto, de qui s’ha seleccionat la versió per a banda del pasdoble Tania, escrita per a piano a la presó poc abans que l’afusellaren a Paterna en 1939; i Felipe Belda Calatayud, de qui s’interpretarà el pasdoble Un recuerdo, que dirigirà el seu fill Francisco Belda.

També sonarà música de Rafael Rodríguez Albert, compositor nascut a Alacant i qui durant la guerra va ser professor del col·legi de cecs de Madrid instal·lat a Ontinyent durant la guerra per a fugir dels bombardejos de l’aviació de Franco.

El Monestir de Sant Miquel dels Reis de València acull aquest esdeveniment com a ‘símbol’ de la repressió, ja que durant quasi 30 anys va ser la presó de milers d’empresonats per qüestions ideològiques i per ser contraris al règim.

Musica empresonada l’organitza la direcció general de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana, i es farà els dos dies a les 20.15. L’espectacle és gratuït, però caldrà descarregar-se l’entrada de la web, amb opció a assistir a l’assaig general del divendres o a l’estrena del dissabte.

Es tracta d’un concert de músiques embastades amb tres biografies humanes a manera d’un argument de ficció basat en fets i músics reals. Les peces musicals, amb els actors com a fil conductor de l’espectacle, escenificaran moments significatius de les seues vides, tal com ha explicat Cultura de la Generalitat en un comunicat.

L’elenc està compost per 25 músics i cinc actors. La direcció artística correspon a Toni Tordera, la musical a Pascual Pastor i el guió a Juanjo Prats. L’obra l’ha produïda per GMExpresa.

Música en moviment

En Musica empresonada, diversos espais del Monestir de Sant Miquel dels Reis serviran d’escenari, en el qual el públic haurà de desplaçar-se per a contemplar l’actuació completa.

A l’esplanada de la façana es representarà el primer acte, 1937. Una revetla commemorarà l’aniversari de la segona República espanyola amb cançons populars i cobles en què els assistents hi podran participar festivament. L’escena s’interromprà brutalment per l’ocupació de València de l’exèrcit revoltat.

El pati és el nom del segon acte, al claustre nord, on prendran cos i avançaran les tres històries com a suport de la vida musical i les contradiccions dins de les presons franquistes.

Com a colofó, l’espectacle acaba amb els músics fora de la presó per a plasmar-ne l’allargada vida com a inhabilitats o reclosos en l’ostracisme per la seua condició ideològica.

Els tres actes inclouran composicions de músics valencians que van patir la presó, van estar en camps de concentració o van ser bandejats i obligats a abandonar el seu ofici: Felipe Belda Calatayud, Ángel Bernat Beneyto, Abel Mus Sanahuja, Carlos Palacio García, José Ramón Moreno Gans, Vicent Garcés Queralt i Rafael Rodríguez Albert.

Felipe Belda Calatayud. (Bocairent, 1908-1979) Teixidor i músic de la banda, trompa. Per ser afiliat a la UGT fou condemnat a mort, pena commutada a 30 anys de presó. Ingressà a la presó de Sant Miquel dels Reis en novembre de 1939. Entrà a la banda d’aquesta presó en novembre de 1941, la qual va dirigir entre 1943 i 1946. En llibertat condicional des de gener de 1948. Entre 1960 i 1969 dirigí la Unió Musical de Bocairent. En 1974 la Societat Musical d’Alfafara.

Ángel Bernat Beneyto. (Bocairent, 1893- Paterna,1939). Músic de la banda, bombardí. Obtingué el Títol Superior de Música al Conservatori de Barcelona. Entre 1913 i 1924 dirigí la Banda Nova de Bocairent i segueix dirigint-la quan s’ajunta amb la Primitiva, fins que ingressà a la presó. Fou condemnat a mort per haver sigut tinent de batle i delegat de la Junta Local d’Ensenyament des de 1936 fins al gener de 1937. Va morir afusellat a Paterna en 1939.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any