La Paraula de Déu ens demana que ens allunyem de la mentida. O més i tot: que la mentida i l’engany no entren a la nostra vida. Però sovint els polítics ens menteixen. I repeteixen ara i adés la mateixa mentida, volent fer-nos creure que a base de repetir la mentida, aquesta falsedat serà veritat.

Toni Cantó, diputat de Ciudadans per la circumscripció de València (i que es presentarà a les primàries del seu partit per a ser candidat a la presidència de la Generalitat), menteix descaradament quan diu que no pot treballar ‘en Cataluña por hacer teatro en español’ (El Español, 9 de gener de 2019). El Sr. Cantó menteix de nou quan afirma en aquest mateix mitjà de comunicació que ‘es obvio que hay territorios donde por hacer teatro en español ya no puedes entrar, como en Cataluña’.’ I sense cap mena de rubor, mentint una vegada més, el Sr. Cantó diu: ‘Yo hace años que no puedo trabajar allí por hacer teatro en español.’

La falsedat que s’inventa el Sr. Cantó cau pel seu propi pes (com també la mentida dels qui diuen que a Catalunya es persegueix el castellà) veient la cartellera dels espectacles de teatre a Barcelona. El mateix dia que el diari El Español recollia les declaracions del Sr. Cantó, Lolita Flores, filla de Lola Flores, estrenava al teatre Romea de Barcelona l’obra Fedra (El País, 10 de gener de 2019).

Però no és aquesta obra interpretada per Lolita l’única que es representa als teatres de Barcelona. I és que en cartellera o bé en els pròxims dies s’estrenaran, també en castellà, les obres: El desguace de las musas, amb Gabino Diego; Mucha tontería, amb Berto Romero; Señora de rojo sobre fondo gris, amb José Sacristán; Ya digo yo, amb Dani Martínez; El sueño del pibe, amb Joaquín Castellano; ‘Tanta tolerancia me está ofendiendo’, amb David Suárez o ‘Todas las noches de un día’, amb Carmelo Gómez.

Per què alguns polítics, sobretot, encara que no tots, s’obstinen a inventar-se coses que no són? Per què el Sr. Cantó menteix quan enganya la societat dient que no pot fer teatre a Catalunya ‘en español’? Com ha fet saber Adetca (Associació d’Empresaris de Teatre de Catalunya), la temporada passada es van representar a Catalunya 292 obres en castellà, que representen el 35% del total d’obres. En català es van representar el 44%, en bilingüe el 2%, en altres idiomes l’11%, i la resta sense text, per si no ho sabia el Sr. Cantó.

I és que tothom, però sobretot els polítics, estan cridats a dir la veritat. A no inventar falsedats ni enganys. El Sr. Cantó hauria de recordar que, com diu Jesús de Natzaret, ‘la veritat vos farà lliures’ (Jo 8:32) i per això la Paraula de Déu prohibeix de falsejar la veritat. D’ací que Sant Pau denuncia aquells que han canviat la veritat per la mentida (Rm 1:25).

El Sr. Cantó hauria de saber que una mentida repetida milers de vegades continua essent una mentida. I que l’home s’ha de caracteritzar per dir la veritat. Així ens ho ensenya la Paraula de Déu quan abomina d’aquells que ‘tot el que es diuen és mentida, fruit d’uns llavis aduladors i d’un cor fals’ (Ps 11:3). Déu denuncia aquells qui ‘sols pensen com podran enganyar’ (Ps 61:5) i per això demana als hòmens ‘que no diguen res de fals’ (Ps 33:14). D’ací que siguen tan oportunes les paraules del P. Abat Josep M Soler, quan fa uns dies deia: ‘les relacions han d’estar fonamentades en la sinceritat i en la veritat.’ Per això ‘hem de sentir una exigència de veritat en el fons del cor, en la paraula que diem, en les obres que fem.’ I és que en tothom, però més encara en els polítics, ‘ha de resplendir l’exigència de la veritat’. I és que com ha dit el Germà Marista, Lluís Serra, ‘Normalitzar la mentida és destruir la convivència’ (Avui, 23 de gener de 2019).

Com deia la Sra. Lydia del Canto, directora de Levante (Levante, 15 de gener de 2019), ‘els diaris no ens dediquem al negoci de la mentida, sinó al de la veritat’, ja que ‘el gran repte del periodisme és contar la veritat.’ També el gran repte de la política i dels polítics hauria de ser sempre dir la veritat. Per això la Sra. del Canto afirmava també: ‘El periodisme ajuda el lector a entendre la realitat’ (Levante, 9 de febrer de 2019), a diferència del Sr. Cantó que menteix i amb les seues mentides distorsiona la veritat.

També Sant Pau denunciava ‘la hipocresia de la gent falsària’ (1Tm 4:2) i el salm 118 ens exhorta a apartar-nos de l’engany: ‘avorrisc l’engany, el deteste’ (Ps 118:163), ja que ‘un testimoni verídic no menteix, però un fals testimoni declara mentides’ (Pr 14:5).

Quan el Sr. Cantó diu que no pot treballar a Catalunya per ‘hacer teatro en español’, a més de mentir fa el ridícul, perquè només mirant la cartellera dels teatres a Barcelona, la seua mentida queda al descobert. Quan un polític utilitza la mentida, la fal·làcia i l’engany, és perquè no té cap més argument per defensar les seues idees. Com ha dit molt encertadament el conseller Vicent Marzà (Levante, 6 de febrer de 2019), ‘el Sr. Cantó per guanyar vots necessita crear un conflicte’, quan torna a mentir acusant el professorat d’adoctrinar els alumnes i també que al País Valencià no es pot estudiar en castellà.

Amb mentides com les que diu el Sr. Cantó (o la Sra. M. José Català) negant fins i tot la unitat de la nostra llengua, no fa sinó el ridícul, posant-se en el camp de la irracionalitat i en contra de les universitats de tot el món i de l’AVL (Diarilaveu, 22 de gener de 2019).

El Sr. Cantó creu que a Catalunya no el contracten per fer teatre perquè és de Cs. Però no li passa pel cap que realment siga perquè no actua gens bé?

The post ‘No diràs falsos testimonis ni mentiràs’ appeared first on VilaWeb.