Després de més d’un mes d’estat d’alarma, crec que les entitats privades denominades Empreses de Prevenció de Riscos Laborals (PRL) han tingut temps més que suficient de deixar-se veure i actuar com se n’hauria d’esperar en la prevenció i la vigilància de la salut.

Durant aquestes setmanes de confinament, diàriament, ens dediquem a coses que normalment no fem a casa o que simplement no fem per no disposar de temps en la majoria dels casos. N’hi ha que fan bicicleta estàtica, usen la cinta automàtica per a fer fons o running, proliferen els vídeos de taules d’exercicis per a mantenir el to muscular que molts professionals o aficionats pengen a Internet per a ús i gaudi d’amics i població en general. Uns altres, no obstant això, usen la seua imaginació per a er tota mena d’exercicis, des de pujar i baixar les escales de l’edifici, passejos pels corredors interiors o utilitzar objectes quotidians com a improvisats pesos.
Personalment m’he dedicat més a una altra de les activitats que també ha triomfat, cuinar plats, més o menys senzills o complexos, que tenim al cap i no féiem mai. S’han revelat molts cuiners aquests dies.

Excepte els professionals que vetlen per la nostra seguretat, salut i proveïment, tots o almenys molts de nosaltres, hem recorregut a la imaginació per a fer d’aquest període de temps que no ocupem ni amb activitat laboral ni amb oci una cosa productiva i satisfactòria, fins i tot a dedicar-nos a traure-li suc a Netflix, HBO, etc.

Tots… excepte les PRL, que van desaparéixer de les nostres vides fins i tot abans de la declaració de l’estat d’alarma.

Naturalment, la gestió sanitària social de la situació en la qual ens trobem correspon al Ministeri de Sanitat, que com a tal, amb encerts i errors, aborda la situació i diàriament desdejunem, mengem i sopem amb informació de la situació i les canviants mesures adoptades o a adoptar. Però la gestió als centres de treball correspon des de 2005, any en què es van desdoblar les Mútues i es va obligar a crear un Servei de Prevenció de Riscos Laborals independent a aquestes últimes, les PRL, i en cap moment han fet ni un moviment, en cap sentit, orientat a prevenir o garantir mínimament la seguretat dels treballadors en les empreses, treballadors i empreses a les quals es deuen en l’exercici del seu treball i a les quals el facturen.

A través de converses amb responsables de Recursos Humans de diverses empreses, per contrastar no tan sols les percepcions dels treballadors vers les mútues, he pogut constatar que no n’he conegut cap en el nostre àmbit que haja col·laborat amb les empreses en l’elaboració de protocols d’actuació previs als dictats pel Ministeri de Sanitat, que s’hagen posat a disposició per a instruir succintament a algun operari per a aplicar correctament els controls d’accés a les instal·lacions minimitzant riscos, ni tampoc assessorar les empreses sobre com aplicar les mesures que de manera autònoma han hagut de dissenyar i dur a terme.

Afortunadament, moltes de les nostres empreses tenen un concepte de la prevenció amb un alt valor, però això no serveix d’excusa perquè els serveis de PRL es posen de perfil en aquests moments. És la seua responsabilitat col·laborar activament en la contenció de la pandèmia. Amb la tornada al treball, patim el risc de fer un pas arrere en la lluita d’aquest enemic comú si no es compleixen els requisits de prevenció.

Afortunadament, en moltes empreses comptem amb delegats de prevenció convenientment formats sindicalment per a exercir un control i suport a la correcta implantació de les mesures de seguretat que indefectiblement s’han d’aplicar. Però… què passarà en totes aquelles empreses on no hi ha representació sindical? Si els PRL no fan el seu treball, aquells treballadors quedaran desprotegits i es posarà en risc la salut del conjunt de la societat.

Fins a la publicació de les directrius de bones pràctiques en els centres de treball per part del Ministeri de Sanitat on els adjudica la seua obligació, no se’ls ha vist el pèl. I a això se cenyeixen, a l’obligació d’avaluar la presència de personal especialment sensible, establir la seua naturalesa i emetre informe sobre les mesures de prevenció, adaptació i protecció.

Estimats serveis de PRL, si tan sols posaren la meitat de l’obstinació a controlar i combatre el risc en la situació en què ens trobem (la qual cosa es defineix obligatòriament en la seua activitat), en l’àmbit laboral, com van posar les seues cosines les mútues a realitzar la gestió de la prestació econòmica de la Incapacitat Temporal en lloc de l’INSS, creguen-me que seria una gran aportació a l’esforç que obligatòriament hem de fer conjuntament per a eixir d’aquesta crisi.

Sincerament, o posem tots de la nostra part, o hi ha la possibilitat de perpetuar la situació actual indefinidament. Ara com ara, segur que lamentarem la pèrdua de part de la nostra economia, activitats i teixit productiu, però si caiem en una mala gestió de la tornada al treball, tal vegada les pèrdues siguen insostenibles.

The post On són les mútues? O millor dit, els serveis de prevenció? appeared first on VilaWeb.