Ho he dit diverses vegades, i no em canse de repetir-ho: som rebesnéts dels romans per a les coses bones i per a les no tan bones. No sols en la seua llengua hi ha les arrels de les llengües que parlem, sinó també en les moltes tradicions i costums heretats, i que repetim sense saber-ho perquè ho portem en els gens.

Hui preste atenció a l’expressió Panem et circenses del poeta Juvenal (60-129 d.C.) que  podem traduir com ‘Pa i circ’. Aquells qui tinguen nocions de llatí, segurament es preguntaran per què la frase està en acusatiu. La resposta és que les dues paraules fan funció d’objecte directe d’optat, un verb que no hi apareix i que significa ‘desitja, demana’. La frase completa es troba en uns versos de la Sàtira X que diuen nunc se continet atque duas tantum res anxius optat, panem et circenses, és a dir, ‘ara deixa fer i demana amb neguit dues coses: pa i espectacles de circ’.

El subjecte de la frase és el·líptic, però Juvenal es refereix al poble romà, és clar; un poble que havia perdut interés per la política, s’havia tornat apàtic i preferia que li ho donaren tot fet, mastegat, com solem dir. Els espectacles circenses a l’època romana ja eren costosos per la seua freqüència, dia si, dia no, però eixa era l’estratègia que s’utilitzava aleshores per a tindre al poble menjat i torbat, i que els governants, de passada, pogueren estar tranquils fent la seua. Els espectacles de circ de hui en dia també ens resulten cars.

Per cert, si creuen que això del populisme és un virus dels últims anys, amb Donald Trump i Boris Johnson com a apòstols mundials d’eixa doctrina, van mal encaminats: Juli Cèsar (100-44 a.C. ) i Aurelià (214-25 d.C.) ja repartien debades blat o pa per a tancar els ulls i la boca dels romans. Així doncs, Nihil novum sub sole (de nou l’Eclesiastés 1:10), és a dir, ‘Res de nou sota el sol’.

El pa i els espectacles de circ de quan jo era més menut, sota el franquisme, eren ‘pa i bous’. I ara són sens dubte ‘pa i futbol’ que tenim a la televisió, ràdio i premsa, tant generalista com especialitzada, les vint-i-quatre hores del dia. El poeta Juvenal a qui deguem la locució del títol de l’article que estic estripant hui era un home inquiet i, per tant, incòmode per al ‘sistema’ del moment. Solia mirar al seu voltant amb atenció i no  deixava canya dreta quan se li presentava l’ocasió. Crec que el van desterrar una temporada, com no podia ser d’altra manera.

Bé, per hui ja s’ha acabat la classe de cultura clàssica i de llatí. Ara anem a l’explicació de Panem et circences amb la qual el poeta Juvenal expressava el seu menyspreu pels romans de la decadència, que sols demanaven blat i qualsevol mena d’espectacles gratuïts, coses totes dues amb les quals els emperadors distreien el poble per a mantenir-lo tranquil i embadalit, i evitar així que fiscalitzara els seus excessos.

Si Juvenal visquera ara mateix i visitara un poble com Atzeneta d’Albaida, segurament escriuria una nova sàtira, que és una crítica penetrant, perquè potser li cridava l’atenció que un poblet de la Vall d’Albaida amb una població d’uns mil habitants tinga aquesta temporada un equip de futbol en Segona B i una inversió municipal de 600.000 euros (segons les dades publicades al diari Levante el 25 de juliol passat). Que quede clar que no critique Ubesol, l’empresa local patrocinadora: cadascú és lliure de fer amb els seus diners allò que estime oportú. Només faltava!

El poeta Juvenal en el seu paper de castigator morum, és a dir, ‘fustigador dels costums’ li trauria partit a eixe pressupost de diners públics, desficaciat per a un espectacle com el futbol, i escriuria en els seus versos que eixos diners molt bé podrien fer-se servir per a millores del clavegueram, més recursos a la biblioteca i arxiu, wifi gratuït, seguretat i ordre públic, vies públiques, camins, jardins i parcs (inclosos els infantils), més neteja de carrers, asfalt sostenible, eficiència energètica en tots els edificis municipals, plaques solars, pavimentació de carrers, protecció i millora del medi ambient, etc., entre més inversions financerament sostenibles. Començaria fent-se unes preguntes sobre a quanta gent dóna a menjar aquest somni-deliri, qui en són els beneficiaris amb noms i cognoms, per a concloure la sàtira afirmant que tot açò és  ‘Pa per a hui i fam per a demà’.

A Juvenal no li estranyaria gens que, tal com han anat les coses, ja estigueren gestionant-se expropiacions de terrenys per a la construcció d’un nou estadi més acord amb la categoria de l’equip, perquè no és qüestió d’anar emprenyant els pobles del voltant per a entrenar i jugar partits. El que s’hauria de fer, si regnara un poc el trellat i la sensatesa, diria Juvenal, és buscar terrenys per a construir un centre de dia i una residència de gent gran abans que no el camp de futbol.

Juvenal es descollonaria de riure quan li digueren que la corporació municipal assegura que no pot permetre’s el luxe de contractar un concert del Rèquiem de Mozart per la coral d’Albaida perquè això costa molts diners. Sí, perquè a aquest poble encara hi ha gent que creu que la cultura és una cosa que es fa gratis et amore i que els qui  dediquen temps a cantar i a tocar instruments és perquè no tenen res millor a fer. Una mena de cigales, segons la faula de la cigala i la formiga d’Esop.

I qui vulga saber qui li hauria donat eixa informació a Juvenal que està tan ben informat, al poeta no li quedaria més remei que contestar açò: ‘Jo he parlat amb la gent i no tinc per què explicar amb qui he parlat’. Aquestes paraules es van sentir molt clarament en l’últim ple municipal extraordinari, el 13 d’agost passat, sense ban de l’ajuntament via WhatsApp. Públic assistent eixe dia: dues persones. Quant al nombre de whatsapps institucionals sobre futbol, sembla que n’hi ha massa, i més si tenim en compte que a molta gent aquest tema no li interessa absolutament gens.

En fi, totes les persones amb trellat amb qui Juvenal ha parlat sobre aquest assumpte repeteixen la mateixa cançó: ‘Ara tot és futbol’.

The post Panem et circenses  appeared first on VilaWeb.