Les obres, més que no les paraules, són les que diuen com són les persones o les seues propostes. Dic això perquè el setembre de l’any passat, el Parlament Europeu va suggerir al Consell d’Europa que prenguera mesures contra el govern dèspota d’Hongria, ja que aquell executiu posava en qüestió els valors democràtics de la UE.

Davant d’aquesta mesura del Parlament Europeu, nou eurodiputats espanyols del PP es van abstenir, quatre més, també d’aquest mateix partit, no van anar a votar i els altres tres van votar en contra de la condemna al govern d’Hongria, al costat dels grups d’extrema dreta.

Algú es preguntava per què els eurodiputats espanyols del PP havien actuat així i no havien condemnat el govern autoritari hongarès. Fonts parlamentaris populars van dir que no volien que l’Eurocambra es convertira en ‘un tribunal de justícia dels estats membres’. I per això afegien: ‘Hui és Hongria, i demà?’. Evidentment, en l’inconscient d’aquests europarlamentaris espanyols del PP hi havia la por que ‘demà’ el Parlament Europeu condemnara o posara en evidència el govern espanyol. De fet, la Justícia europea ja ha deixat en evidència la Justícia espanyola, i no ha condemnat els presos polítics catalans a l’exili, acusats de rebel·lió i de sedició per la Justícia espanyola.

Un mes més tard d’aquella mesura del Parlament Europeu, el 25 d’octubre de l’any passat, aquesta eurocambra va demanar la il·legalització de les fundacions que tenen per objectiu l’enaltiment del feixisme. El text del Parlament Europeu posava com a exemple que ‘membres de grups feixistes espanyols Falange, Alianza Nacional i Democracia Nacional van ser condemnats pel Tribunal Suprem a Espanya, després d’atacar el Centre Cultural Blanquerna de Madrid durant les celebracions del Dia Nacional de Catalunya el 2013’. El Parlament Europeu demanava també ‘a les autoritats espanyoles’, en aquest cas amb un govern del PSOE, que eliminaren ‘tots els símbols o monuments restants que exalten l’alçament militar i la dictadura franquista i que els que no puguen ser eliminats, es puguen sotmetre a una reinterpretació per tal que puguen contribuir a la consciència del públic.’

Algú, malintencionadament, ha dit que l’independentisme català ha ‘despertat’ el franquisme, provocant el ‘naixement’ de Vox i la radicalització (més encara) del PP, com si el sobiranisme fóra el responsable del revifament de la dreta espanyola. Però evidentment els qui diuen això estan equivocats, ja que el mateix Parlament Europeu, gens sospitós de recolzar el sobiranisme, també té present el perill que suposa el feixisme a Europa i a l’estat espanyol.

Per altra part, que el Parlament Europeu prohibira una conferència del Sr. Puigdemont a la seu de l’Eurocambra (deien que per seguretat) i que pel contrari autoritzara (com es va fer el dia 6 de març) una conferència de Vox, indica també el nivell democràtic d’aquest ens europeu. Com deia el periodista Antoni Bassas (Ara, 5 de març de 2019), ‘els pares fundadors sorgits del drama de la Segona Guerra Mundial, se sentirien avergonyits de vore la benvinguda a uns devots cadells de la dictadura franquista, que sempre va tindre prohibida l’entrada al Mercat Comú’. I és que ‘PP, PSOE i Cs van pressionar perquè Torra i Puigdemont no pugueren parlar a la seu de Brussel·les. Ara deuen tindre seient a primera fila per sentir Vox’. I és que per damunt de la democràcia, aquests partits defensen la llei, que no és sinó la unitat d’Espanya, com diu també Antoni Bassas (Ara, 6 de març de 2019).

I per acabar-ho d’adobar, en la contesa electoral entre dos (dels tres) partits de dretes espanyols (PP i Vox) amb el seu mimetisme i les seues coincidències tan evidents, i per veure quin és més espanyol, la Sra. Isabel Díaz-Ayuso, candidata del PP a la comunitat de Madrid, declarava el que ja sabíem: ‘Vox no proposa res que jo no haja vist abans a dins del PP’. I per això mateix el Sr. José Alcaraz, senador de Vox, ha estat escollit per representar Andalusia al Senat, amb els vots del PP i de Cs. I si a més la Sra. Bonig no descarta un pacte amb Vox les coses estan clares: dos partits ‘diferents’ i un mateix itinerari.

Per altra part, ni la Sra. Bonig, ni el Sr. Bellver (el de l’íber que hauria donat lloc a la nostra llengua) ni cap dels polítics del PP valencià, han protestat per les declaracions del Sr. Pablo Casado, quan ha proposat una ‘ley de lenguas’ que marginaria el valencià, el basc i el gallec, i que deixaria aquestes llengües com de segona. I és que el Sr. Casado ha proposat que el castellà siga la llengua vehicular a l’administració, a l’escola i en la senyalització urbana, eliminant així l’exigència de conèixer la llengua catalana, la basca i la gallega. I per això, en cas que s’aprovara ‘la ley de lenguas’ del Sr. Casado, es faria realitat el que ja hem sentit altres vegades al PP (i a Cs): que en la funció pública el valencià hauria de ser un mèrit però no un requisit. El requisit seria només per la castellà, que tothom hauria de saber. El valencià quedaria en la marginació. Això sí: ‘A valencianos no nos gana nadie’, i també: ‘ni tampoco en la defensa de lo nuestro’, que diuen constantment els dirigents del PP valencià, com qui va ser el seu secretari general, el Sr. Serafín Castellanos. Potser és que el valencià no és ‘lo nuestro’. És el mateix que diu el Sr. Casado quan afirma que les llegües són ‘una riqueza que yo admiro’, però que no defensa sinó que margina, excloent les llengües ‘regionales’ de la funció pública.

I és que com digué Jesús per desemmascarar els falsos profetes: ‘Pels seus fruits els coneixereu’ (Mt 7:16). D’aquesta manera, Jesús denunciava la mentida i la hipocresia d’aquells que ‘vénen vestits d’ovella, i per dins són llops rapaços’ (Mt 7:15).

The post ‘Pels seus fruits els coneixereu’ appeared first on VilaWeb.