En aquest text, la plataforma eclesial exigeix als polítics l’eradicació ‘de la lacra de la precarietat laboral que caracteritza l’actual sistema de relacions laborals i que lesiona els drets de les persones treballadores i de les seues famílies.’ Per això aquestes organitzacions d’Església demanen prioritzar les persones i per tant ‘el treball decent, que forma part dels objectius de Desenrotllament Sostenible’ i que ‘és un element imprescindible per la justícia social i la cohesió de tota la humanitat.’

La plataforma Església per un Treball Digne, amb el manifest que ha donat a conèixer, denuncia els greus efectes de la precarietat laboral en ‘la joventut, enfonsada en una pobresa crònica’ que ‘li impossibilita un projecte de vida.’ Aquest text denuncia també l’efecte de la precarietat laboral en ‘les famílies que no tenen assegurades les necessitats bàsiques, com la llum, el sostre, el menjar, la roba o els medicaments.’ Finalment, l’Església denuncia igualment les dificultats que pateixen ‘les persones majors, amb una vellesa sense qualitat a causa d’unes pensions indignes.’

El manifest d’aquestes organitzacions eclesials ens recorda que ‘el treball és essencial per la vida de les persones, perquè ajuda a construir la nostra humanitat.’ Per això exigeix a ‘polítics, governants i poders econòmics, uns drets que són bàsics per la construcció d’una societat, el sentit i la funció de la qual serveixen al bé comú.’

Aquesta plataforma de l’Església en defensa d’un treball digne per a tothom proposa ‘un programa centrat en les persones’ i no en els mercats. I per això aquestes organitzacions eclesials exposen la duresa de la precarietat laboral que pateixen moltes famílies, amb aquestes dades tan crues:

A l’estat espanyol hi ha 3.304.300 persones sense treball, segons les xifres de l’Enquesta de Població Activa de 2018. Per altra part, hi ha una taxa de temporalitat del 26’86% i el treball a temps parcial involuntari és del 58%.

Són 12.338.187 persones (un 26’6% de la població) que viuen en risc de pobresa i/o d’exclusió social. També és indignant que es facen 7 milions d’hores extres a la setmana, de les quals, 3 milions no es cobren. Una altra dada que revela la discriminació entre hòmens i dones és que el salari mitjà anual de les dones va ser de 20.131,41 euros i el dels hòmens de 25.924,43. Segons aquesta plataforma, el sou més freqüent està situat al voltant de 16.497,40 euros.

Com diuen aquestes organitzacions eclesials, cal, d’una vegades per totes, ‘situar les persones al centre de la vida política, a fi d’abordar la indecent precarietat laboral, que descarta milions de persones a accedir a un treball digne.’

Cal, a més, que els partits que diuen defensar el compliment íntegre de la Constitució espanyola –i no només dels articles que fan referència a la monarquia i a la ‘unidad nacional’–, no obliden que aquest text, en l’article 35.1, demana que tothom tinga treball: ‘Tots els espanyols tenen el deure  de treballar i el dret al treball.’

Davant l’1 de Maig, el document d’aquestes organitzacions d’Església vol ser una denúncia profètica perquè, fidels a l’Evangeli, els cristians col·laborem a fer una vida més humana, lluitant per un treball digne per a tothom.

The post Per un treball digne appeared first on VilaWeb.