El Sínode és una institució consultiva instituïda pel papa Pau VI el 15 de setembre de 1965 (per mitjà del Motu proprio Apostolica Sollicitudo). Per tant, aquest òrgan va nàixer en el marc del Concili Vaticà II, per a ajudar el papa en el govern de l’Església per mitjà dels seus consells. Des del 1965 s’han celebrat 29 Assemblees del Sínode dels bisbes. Per altra part, els últims anys el papa ha donat una nova dimensió als sínodes, amb la participació de tot el poble de Déu i no només els bisbes, sinó també religiosos, laica, hòmens i dones.

El text Per una Església Sinodal és l’instrument que servirà “per a afavorir la primera fase d’escolta i consulta del Poble de Déu a les Esglésies particulars”, que tindrà lloc des d’aquest mes d’octubre a l’abril de l’any que ve.

El recorregut del Sínode es va iniciar al Vaticà el cap de setmana passat, 9 i 10 d’octubre, mentre que ara, diumenge 17, comença a les Esglésies diocesanes de tot el món. Així, al País Valencià, comencem ara aquest camí sinodal els cristians valencians de les diòcesis de Tortosa, València, Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant.

El recorregut sinodal tindrà tres fases que aniran de l’octubre d’enguany a l’octubre del 2023: la primera, anomenada fase diocesana, tindrà lloc entre aquest octubre i l’abril del 2022. La segona, la fase continental, es farà des del setembre de 2022 al març del 2023. Els treballs que es facen en aquestes dues fases donaran lloc a dos Instrumentum Laboris diferents, abans de la fase definitiva, que serà la tercera, la universal, i que tindrà lloc l’octubre del 2023, amb la celebració de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels bisbes. Per això, com desitja el Document Preparatori, l’articulació de les diferents fases del procés sinodal, “farà possible l’escolta real del Poble de Déu”.

Amb aquest text, el papa convida l’Església “a interrogar-se sobre un tema decisiu per a la seua vida i la seua missió”, per tal d’impulsar la “comunió, la participació i la missió” de l’Església en aquest tercer mil·lenni.

Aquest camí, fins a l’octubre de 2023, “se situa en la línia de l’aggiornamento de l’Església proposat pel Concili Vaticà II”, un camí que, com diu aquest Document Preparatori, “és un do i una tasca”. I és que “caminant junts, l’Església podrà aprendre a viure la comunió” i així “obrir-se a la missió”. Per això, enmig de diversos moviments immobilistes que qüestionen (i gairebé desautoritzen) el Concili Vaticà II, el papa ha declarat que “el Concili és el nostre ecosistema eclesial i pastoral”.

Aquest camí de sínodes, com diu el text de treball, “és el camí que Déu espera de l’Església del tercer mil·lenni”. Com ha dit molt encertadament José M. Marín, ha d’ajudar l’Església “a sanar la paràlisi eclesial”, de la mateixa manera que va ser curat el paralític i que recull l’Evangeli de Sant Joan (Jo 5:1-16), i també ajudarà a renovar les comunitats cristianes a la llum de l’Evangeli.

El text proposat per a la reflexió i estudi dels cristians de tot el món, consta d’aquests quatre punts:

-La crida a caminar junts.
-Una Església constitutiva sinodal.
-A l’escolta de les Escriptures.
-La sinodalitat en acció.

Ara cal que les comunitats cristianes, en aquesta primera fase diocesana, estudien i reflexionen sobre el text suggerit, per a ajudar l’Església a renovar-se a la llum de l‘Evangeli.

El text preparatori del Sínode, que cita diverses vegades el Concili Vaticà II, ens recorda que “l’Esperit continua actuant en la història i mostrant la seua potència vivificant”.

El punt IV d’aquest text (la sinodalitat en acció), presenta aquests deu nuclis temàtics a aprofundir:

els companys de viatge,
escoltar,
prendre la Paraula de Déu,
celebrar,
corresponsables en la missió,
dialogar en l’Església i en la societat,
amb les altres confessions cristianes,
autoritat i participació,
discernir i decidir
i finalment, formar-se en la sinodalitat.

Amb l’estudi i la reflexió de tots els qui participen en les diferents fases d’aquest camí, el Sínode es convertirà, com vol el papa, en “el punt de convergència del dinamisme d’escolta en l’Esperit”.

Com ha dit el bisbe de Lleida, el valencià Salvador Jiménez, “Església i Sínode són sinònims”, per això “practicar la sinodalitat és la manera de ser sagrament de salvació”, ja que “una Església sinodal, és una Església participativa i corresponsable”.

Aquest text preparatori demana (i no és cap anècdota) que els pastors de l’Església no tinguen por d’escoltar el Poble de Déu, massa vegades oblidat, com si, majoritàriament, els laics foren menors d’edat. Per això els bisbes haurien de tindre més en compte els religiosos i les religioses i encara més els seglars (i sobretot les dones), que sovint són ignorats o tractats marginalment.

En l’inici d’aquest esdeveniment, la teòloga Cristina Inogés, molt encertadament, ens encoratja a viure aquest Sínode com un pas de Déu, ja que “és bo i saludable per a corregir errors, demanar perdó pels delictes comesos i aprendre a ser humils”.

En la inauguració del Sínode, el dissabte 9 d’octubre a Roma, el papa ens va recordar els tres riscos per a l’Església: el formalisme, l’intel·lectualisme i l’immobilisme. I per això, Francesc demanava a Déu que ens allibere de “convertir-nos en una Església de museu, formosa però muda, amb molt de passat i poc futur”.

Només si en aquest camí (des d’ara i fins a l’octubre de 2023) escoltem la veu de l’Esperit, podrem descobrir “el rostre i la forma d’una Església sinodal”, tal com demana el text preparatori del Sínode. I per això el papa ha convidat l’Església a “aprendre a escoltar-nos: bisbes, sacerdots, religiosos i laics”.

The post Per una Església Sinodal appeared first on VilaWeb.