També és absurda l’actitud de la justícia espanyola, que qualifica Jordi Cuixart de tindre una ‘distorsió cognitiva’ i per això la fiscalia ha protestat perquè el Sr. Cuixart (i altres presos polítics) puga gaudir (com li correspon) dels permisos per a poder eixir de la presó. Això vol dir que si per a gaudir d’un permís, i poder eixir de la presó durant 72 hores, Jordi Cuixart ha de renunciar a les seues idees, és evident que són aquestes idees les responsables que el Sr. Cuixart estiga a la presó i que no se’l deixe eixir, com demana la fiscalia. Però de seguida se’ns diu, repetidament, que el president d’Òmnium no és un pres polític. De fet, la justícia, que castiga el Sr. Cuixart negant-li la possibilitat d’un permís, el que pretén és (per mitjà de la presó) reeducar-lo. Això vol dir que la justícia espanyola és partidària de la reeducació (a la xinesa?) per a curar la ‘distorsió cognitiva’ que ‘pateix’ el Sr. Cuixart. La justícia espanyola no s’atreveix a dir que ha d’estar en un camp de reeducació. Però la intenció és aquesta: traure-li del cap les idees independentistes. I que el Sr. Cuixart, en compte de dir ‘Ho tornarem a fer’, arribe a dir: ‘Viva España’. I encara diuen que no hi ha presos polítics. Si volen reeducar el president d’Òmnium perquè deixe de pensar el que pensa, no ho volen fer per les seues idees?

Finalment, i és molt curiós això, tots els qui han protestat (de manera especial els dirigents del PP i de Ciutadans) pels permisos concedits als presos polítics catalans per a poder eixir de la presó, sempre de conformitat amb la llei, no van protestar pels permisos atorgats al Sr. Iñaki Urdangarín. Molt significatiu això.

Se’ns ha promès una taula, amb cadires per a seure al voltant, però no podem menjar-nos l’entrepà que ens hem comprat. Perquè és veritat que l’estat espanyol ens permet que ens comprem l’entrepà, però a condició que no ens el puguem menjar. No entenc per què volem una taula, si una vegada asseguts no ens podem menjar l’entrepà que hem comprat. La taula serà només per deixar-lo damunt? Posarem estovalles a la taula i flors, però sense poder menjar-nos l’entrepà? Quantes cadires posarem al voltant de la taula i on quedarà l’entrepà? Per a això ens fa falta una taula?

La solució a tot aquest embolic tan absurd no és sinó comprar-nos l’entrepà i menjar-nos-el. Ni que siga drets, sense seure a una taula.

The post Podem comprar-nos un entrepà, però no ens el podem menjar appeared first on VilaWeb.