Cal recordar que el 13 de març de 2013, quan els cardenals el van elegir, Bergoglio ja portava en ment una reforma de la Cúria romana.

Aquesta Carta Apostòlica té per objectiu de fer possible una Església en eixida, amb un rostre més sinodal, més laical, que escolte el nostre món. Una Església en diàleg amb la cultura, més samaritana en el doble sentit: assedegada de Crist i capaç d’acollir els qui es troben al marge del camí. L’eix d’aquest text del papa, que entrarà en vigor el 5 de juny, solemnitat de Pentecostés, és la reforma (tan necessària) de la Cúria romana i, per tant, la reordenació dels dicasteris (com els ministeris de la Santa Seu) i la reforma econòmica.

El papa vol una Església que des de la unitat de la fe i la comunió del Poble de Déu, estiga més a prop de la gent que pateix. I és que l’Església només és útil quan anuncia l’Evangeli. Per això aquesta Constitució Apostòlica vol harmonitzar el servei de la Cúria a l’Església, amb l’Evangelització.

La Carta Apostòlica està estructurada en onze capítols i 250 articles, obri la possibilitat que els laics puguen dirigir un Dicasteri, ja que el text diu que “tots”, per tant també els laics, “podran exercir funcions de govern en la Cúria”.

Un altre punt important és el que fa referència a la protecció de menors. Per això el cardenal O’Malley (president de la Comissió Anti-Abusos del Vaticà) ha dit en relació amb la Carta Apostòlica que “el papa ha fet de la protecció de menors una part central del govern de l’Església”. Així, la Comissió Pontifícia per a la Protecció de Menors s’unirà al Dicasteri per a la Doctrina de la Fe.

Pel que fa a la Cúria, el document destaca que aquest organisme estarà al servei de totes les diòcesis i per això es crearan mecanismes de col·laboració entre els dicasteris. És també molt rellevant que es demane als treballadors dels dicasteris una “integritat personal i professional”, per tal d’evitar casos de corrupció com hi ha hagut.

Aquesta Carta Apostòlica vol “aprimar” i agilitzar la Cúria i per això presenta una reducció de dicasteris. A més, se suprimiran els Consells Pontificis i les Congregacions, per dir-se tots dicasteris.

Naix el Dicasteri al Servei de la Caritat, per a ajudar les persones més necessitades, una acció primordial de l’Església.

Pel que fa al Dicasteri per l’Evangelització, unificarà la tasca que fa la Congregació per l’Evangelització dels Pobles (Propaganda Fide) i el Consell Pontifici per la Promoció de la Nova Evangelització. Així, fusionant-se aquests ens, es crearà el Dicasteri per l’Evangelització, que serà presidit personalment pel papa. També es fusionarà el Consell Pontifici per la Cultura i la Congregació per l’Educació Catòlica, originant-se així el Dicasteri per la Cultura i l’Educació.

Com ha dit José Manuel Vidal, director del portal Religión Digital, “un dels grans somnis del papa és tornar al Concili Vaticà II i a la seua eclesiologia” i, per tant, “descongelar el Concili, que la involució dels dos papats anteriors col·locà en el congelador, i també ‘fer-lo efectiu'”.

La Carta Apostòlica comença amb un Preàmbul, les dues primeres paraules del qual (Predicar l’Evangeli, Mc 16:15) donen el títol a aquest text. I és que predicar l’Evangeli, com diu el papa, “és la tasca que el Senyor encomanà als seus deixebles” i per això mateix, és el “primer servei que l’Església pot oferir als homes i a la humanitat”.

El papa, amb aquesta Carta Apostòlica, vol fer possible la conversió missionera de l’Església, que és misteri de comunió. Per això mateix, tots els cristians estem cridats a ser missioners, és a dir, enviats a proclamar la Bona Nova del Regne.

El capítol dos d’aquest text, presenta “els principis i criteris per al Servei de la Cúria romana”.

El capítol tres (dels articles 1 al 43), ens mostra les regles generals.

El quatre (dels articles 44 al 52), fa referència a la Secretaria d’Estat.

El cinc (dels articles 53 al 188), presenta els diferents dicasteris.

El capítol sis (dels articles 189 al 204), inclou els òrgans de justícia.

El capítol set (dels articles 205 al 227), mostra els organismes econòmics.

El capítol huit (del 228 al 237), tracta de les oficines.

El nou (del 238 al 240), sobre els advocats.

El deu (del 241 al 249), ens mostra les Institucions relacionades amb la Santa Seu.

I finalment, el capítol onze tracta sobre la Norma Transitòria.

Com diu José Manuel Vidal, “la pedra angular de la Carta Apostòlica, és la de l’Església missionera, en eixida”.

L’arquebisbe de Rabat, Cristóbal López, ha afirmat que cal fer “una Església sinodal, comunitària, en la qual avancem junts, una Església poble de Déu, en comunió. Una Església que va cap a qui està ferit”. Per això l’arquebisbe López, amb una imatge molt significativa, ha dit que “els cristians hem de ser com la sang, que va a la ferida sense que se la cride. Quan la sang va a la ferida, no és que vulga escapar, sinó que vol tapar la ferida amb les plaquetes”. Per això, “un cristià hauria d’estar on hi ha una ferida en el món, intentant curar aquesta ferida”.

Amb aquesta Carta Apostòlica, el papa vol ajudar els cristians a construir una Església més viva, que no es tanque en ella mateixa, sinó que, amb una dimensió missionera, estiga oberta a la humanitat. Per això, el papa ens demana a tots els cristians que siguem testimonis i missatgers de l’Evangeli, per tal de portar al món, en les nostres mans i en el nostre cor, l’alegria del Regne.

The post Predicar l’Evangeli appeared first on VilaWeb.