Només fa uns dies, la Sra. Bonig, presidenta del PP al País Valencià, desqualificava Vox amb aquestes paraules: ‘Prometen el cel i la terra però la història ha demostrat que porten l’infern per a tothom’. Davant d’aquesta afirmació tan contundent amb la qual la Sra. Bonig desqualificava Vox, el lector dedueix que el PP està tancat a qualsevol pacte amb Vox, ja que la presidenta del PP valencià diu que aquest partit porta a l’infern.

Però vint dies abans, les declaracions de la Sra. Bonig eren totalment contràries al que deia el 27 de març, ja que la presidenta del PP valencià afirmava que no descartava un pacte amb Vox: ‘No hi ha cap problema de governar amb Vox’ al País Valencià. La Sra. Bonig deia que ‘el PP sap pactar i arribar a acords.’ I afegia encara: ‘Parlarem amb tothom’. I és així com ha passat a Andalusia, ja que el partit del Sr. Casado (amb l’ajuda del partit del Sr. Rivera) no ha tingut cap inconvenient a aliar-se amb un partit xenòfob. De fet, el PP va assumir una part del discurs de Vox per tal de poder governar a Andalusia. D’aquesta manera, i només pactant amb Vox, el PP ha aconseguit el govern d’Andalusia.

I jo em pregunte: per què tantes mentides i tanta hipocresia? Si la Sra. Bonig deia fa uns dies que no hi havia ‘cap problema a governar amb Vox’, per què ara diu que aquest mateix partit, amb el qual no veia cap objecció per pactar, porta l’infern per a tothom?

Un altre cas de contradicció que ratlla l’esquizofrènia és Ciutadans, que davant una mateixa proposta vota de manera diferent. Així, al Congrés dels Diputats espanyol, aquest partit va votar contra la reforma de l’estatut valencià, i pel contrari a les Corts Valencianes donà suport a la reforma.

Joan Fuster, el 1984, escrivia un article que portava per títol La paraula és l’home. En aquell text, l’assagista de Sueca feia una reflexió a partir d’una dita popular que li havia contat mon pare i que deia: ‘De palabra dada y de barranco hondo, si no me está a cuenta me’n torno’. Fuster escrivia: ‘Sempre s’ha dit que la paraula és l’home. O siga: un home de paraula ha estat tradicionalment algú que manté els seus compromisos pactats de viva veu. El fet pertany a la mitologia jurídica del món rural. Ara: el món és dels espavilats i els tractes, sovint s’evaporen. Basta llegir el diari per comprovar que el nostre mite rural de la “paraula és l’home”, avui més que mai és una fal·làcia. Ni que siga davant el notari.’

Com escrivia Fuster, ‘Basta llegir el diari per comprovar que el nostre mite rural de la “paraula és l’home”, avui més que mai és una fal·làcia.’ I per a mostra, la Sra. Bonig, que primer diu que no té cap inconvenient a pactar amb Vox i després afirma que Vox porta l’infern a tothom. L’única explicació racional a aquesta contradicció de la Sra. Bonig és que el PP també vulga portar l’infern al País Valencià. I per això té la necessitat de pactar amb el partit que porta l’infern a tothom. En fi: preparem-nos perquè en aquesta llarga campanya electoral, alguns partits polítics ens embafaran amb promeses, mentides i falsedats.

The post Promeses electorals, mentides i falsedats appeared first on VilaWeb.