La informació, extreta de l’Arxiu General Militar de Guadalajara, es pot consultar en aquest enllaç, en una documentació aconseguida per un equip especialitzat contractat per la Diputació sota la direcció de Josep Màrius Climent.

El llistat inclou el registre de més de 5.400 valencians que van formar part d’aquests batallons, que en els inicis de la postguerra van arribar a recloure amb 90.000 persones.

Les dades obtingudes d’entre més de 3.000 caixes amb expedients personals procedeixen dels fons de l’Arxiu de Guadalajara, concretament del generat per la Inspección de Campos de Concentración i la seua successora, la Prefectura de Campos de Concentración y Batallones Disciplinarios, que s’encarregaven de la supervisió dels presoners republicans.

El sistema de treballs forçats va sorgir amb la guerra i amb la captura de milers de presoners que, després de passar pels camps de concentració, van ser classificats amb criteris polítics, entre els quals es distingia entre desafectos, que van formar els coneguts com a Batallons de Treballadors, i aquells a qui s’atribuïen delictes.

El Decret del Nou Estat, el maig de 1937, concedia el dret al treball als presoners i presos polítics, la qual cosa atorgava falsa legalitat a aquests càstigs, de manera que els presos van fer per tot l’estat treballs en àrees dispars com la construcció de carreteres i vies fèrries, mineria, agricultura i fortificacions, i dels quals se’n van beneficiar empreses pròximes a la dictadura.

Valldalbaidins als camps de treball forçat

Josep Màrius Climent és l’autor del llibre El treball esclau durant el franquisme. La Vall d’Albaida (1938-1947), publicat el 2016 pel Servei de Publicacions de la Universitat de València a partir del treball guanyador del premi d’investigació Joan Coromines de la Societat Coral el Micalet en 2015.

El llibre estudia l’origen i significació dels camps de concentració que van establir els militars franquistes durant la guerra de 1936-1939 i en la immediata postguerra, esbrinant els mètodes que van emprar i els objectius polítics i militars que perseguien. L’estudi analitza l’impacte del treball forçat a la Vall d’Albaida, i aborda el procés d’institucionalització dels ‘espais punitius’ organitzats pel franquisme ‘per controlar, aprofitar i “reeducar” l’enorme massa de presoners de guerra que arribaren a capturar durant el conflicte’, segons es detalla en el llibre que es proposa ‘rescatar de l’oblit les víctimes d’aquesta forma de violència política’.

The post Publiquen en una llista els 345 valldalbaidins víctimes dels batallons de treballs forçats del franquisme appeared first on VilaWeb.