JOSEP M. ANDRÉS

Alzirenc d’origen, l’any 1985 va arribar a Ontinyent per ser mestre del col·legi públic Lluís Vives, una de les primeres escoles en valencià del nostre país. Més tard passaria al CEIP Martínez Valls, col·legi del qual seria director durant un grapat d’anys. Des que de ben jove començara a militar en diverses entitats culturals i polítiques de la Ribera, el compromís amb l’educació pública, amb el País Valencià i amb la nostra llengua ha sigut una constant en la seua trajectòria. Va ser membre dels col·lectius valldalbaidins de renovació pedagògica Balarma i Renovació i és encara hui en dia, tot i haver-se recentment jubilat, membre del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià i d’Escola Valenciana, entitats en les quals ha pres sempre, per un convenciment ferm i profund, diversos càrrecs de responsabilitat.

RAMON HARO

Aquest agullentí és, per mèrits propis, el cronista oficial del seu poble. Ja des de la seua joventut va compaginar el seu treball com a mestre amb la tasca de lluitador pel valencià i recuperador de la cultura popular de la Vall d’Albaida. Col·laborador entre el 1980 i el 2000 de la revista valencianista degana Saó, va ser durant alguns anys membre del seu consell de redacció. Des d’ella reivindicaria la nostra identitat com a poble i la necessitat, també, d’una església en la llengua del país. De la seua faceta com a investigador cal remarcar els seus estudis sobre la història d’Agullent i sobre les seues festes tradicionals, molts d’ells publicats en revistes com l’Almaig o llibres de festes. Amic personal d’Enric Valor, també ha sigut, entre moltes altres coses, recopilador d’antigues rondalles i cançons populars.

CINE CLUB UTIYE

Ara fa dos anys celebrava ni més ni menys que el seu 50é aniversari aquesta històrica associació dedicada a la difusió de la cultura cinematogràfica. Nascuda l’any 1968, han sigut diverses les generacions d’ontinyentines i ontinyentins que bé han passat pels seus òrgans de gestió o que bé han gaudit de les seues innombrables projeccions, activitats i jornades o de les gens menyspreables dèneu edicions de la Mostra de Cinema d’Ontinyent. Amb una programació setmanal sòlida i constant, aquest cineclub sempre ha apostat per oferir en la seua ciutat un cinema de qualitat, fora dels circuits comercials, en versió original o en català. O en altres paraules, com des de l’entitat defineixen, durant les seues més de cinc dècades d’existència «amb els seus precaris recursos ha intentat des del cinema, fer una ciutat més rica i oberta culturalment».

PILAR FERRER

El Col·legi Rural Agrupat Castell de Carbonera, en el seu aulari de Beniatjar, rep, des de fa un grapat d’anys, alumnes no només d’aquest xicotet poble de la Vall d’Albaida, sinó també d’altres poblacions de la nostra comarca i de la comarca veïna de la Costera. Tal cosa és així perquè, gràcies en bona part al seu professorat, aquesta escola ofereix una educació diferent de la convencional, ben arrelada a la natura i al seu entorn social i cultural. Pilar és, segurament, la principal valedora perquè això siga així. Mestra d’infantil per vocació i formada en metodologies pedagògiques alternatives i inclusives, ha sabut imprimir-li un caràcter propi al col·legi del seu poble natal. I ho fa convençuda que els canvis des de l’educació són fonamentals per a una transformació social que busque aconseguir noves realitats més igualitàries.