A Maria de Magdala se l’ha anomenada missatgera de la Resurrecció i apòstola dels Apòstols. Seguidora del rabí de Natzaret i present al peu de la creu, va ser la primera a qui Jesús Ressuscitat es va aparèixer, i per això va ser enviada a anunciar als deixebles la Resurrecció del Senyor, com canten aquests goigs: ‘De Jesús fidel deixebla/ quan predica la bondat,/ el seguiu ben amatenta,/ l’Evangeli ha arribat./ Com vós servir voldria/ seguint Jesús Salvador’. Per això des del 2016, i per exprés desig del papa Francesc, Santa Magdalena se celebra com se celebren les festes dels Apòstols, ja que ella va ser qui primer va anunciar la Resurrecció del Senyor als deixebles de Jesús. Per això, amb tota propietat, s’ha anomenat Maria Magdalena, ‘Apostolorum apostola’, és a dir: Apòstola dels Apòstols.

Maria Magdalena apareix diverses vegades als Evangelis seguint Jesús pels camins de Galilea: ‘l’acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat curades: Maria l’anomenada Magdalena, Joana, Susanna’ (Lc 8:1-13). Com ressaltava Joan Gomis, ‘moltes vegades i durant segles, ha estat escamotejada la presència d’aquestes dones que acompanyaven Jesús. Com si només l’acompanyaren hòmens’.

En tots els relats evangèlics, també en l’Evangeli de Sant Mateu i de Sant Marc, Maria Magdalena és sempre qui encapçala la llista de les dones, tant durant els anys que va seguir al Mestre, com també al peu de la creu, com canten aquests goigs: ‘A la creu amb valentia/ fent costat al Redemptor,/ amb Joan i amb Santa Maria/ compartint el seu dolor./ Vull ser com una Maria,/ anunciant Crist amb valor’. I en anar al sepulcre el diumenge de Pasqua, la primera va ser també Maria Magdalena!

Originària de Magdala, d’ací el nom de Magdalena, el Mestre va transformar la vida de Maria i per això el va seguir sense abandonar-lo mai, a diferència del que feren la majoria dels Apòstols: ‘De Magdala sou Maria,/ i deixebla del Senyor:/ Mostreu-nos bé la via,/ Magdalena del Senyor’.

El diumenge de Pasqua, quan encara era fosc, Maria va arribar al sepulcre i el trobà sense el cos del Senyor. I va ser quan Jesús se li aparegué i la cridà pel seu nom, quan ella el va reconèixer. Per això el Senyor li encomanà la missió d’anunciar als deixebles la seua resurrecció: ‘Vés a trobar els meus germans i digues-los: Me’n puge al meu Pare i al vostre Pare, al meu Déu i al vostre Déu’ (Jo 20:17). I així ho canten aquests goigs: ‘A qui busques?, per què plores?/ Digue’m tu, on l’han posat?/ Respon: Maria! Ho veu clar:/ Mestre, de fosc vos he buscat./ Que quan ens arribe el dia/ de pujar cap on Vós sou:/ Ensenyeu-nos bé la via/ Magdalena del Senyor’.

Desgraciadament, per ser una dona, la tradició, ja des dels primers escrits, va subratllar més les aparicions de Jesús als Apòstols que no a Maria, ja que el testimoni de les dones no tenia credibilitat en aquell temps. L’escriptor pagà Cels es burlava dels cristians perquè deia que la seua fe es basava en el testimoni d’unes ‘dones histèriques’! Però Sant Agustí i Sant Joan Crisòstom destacaren de Maria Magdalena el seguiment de Jesús i el testimoni que va fer de la Resurrecció del Senyor.

Alguns han confós Maria Magdalena amb aquella dona pecadora, perdonada per Jesús, que trobem a l’Evangeli de Sant Lluc (Lc 7:36-50), tot i que aquest text no ens diu que fóra la Magdalena. I fins i tot alguns altres han identificat Magdalena amb la dona que amb perfum de nard va ungir els peus de Jesús i que veiem a l’Evangeli de Sant Joan (Jo 12:1-7), encara que aquest text ens parla de la unció a casa dels tres germans, Marta, Maria i Llàtzer. I ens diu que mentre Marta servia, la seua germana Maria (no la Magdalena) va fer la unció. Aquesta confusió es veu per exemple en els goigs que Castelló de la Plana ha dedicat a Santa Magdalena.

La veneració d’aquesta santa la trobem  ja en les pintures cristianes més primitives, que la representen al costat del sepulcre. També la litúrgia pasqual, en la preciosa seqüència Victimae paschali laudes, posa en boca de Maria Magdalena la trobada amb el Ressuscitat.

En algunes novel·les s’ha fantasiejat sobre la Magdalena i el seu suposat paper de receptora d’una revelació enigmàtica, que no té res a veure amb l’autèntica missió evangelitzadora de la Magdalena.

La Magdalena és patrona de nombrosos pobles del País Valencià, com ara Santa Magdalena de Polpís, Sollana, l’Orxa, Novelda, Tibi i el Poble Nou de Benitatxell, i trobem ermites dedicades a aquesta santa a Sagunt, Banyeres de Mariola (d’on és copatrona), Benimantell, Biar i a la platja de Piles i a Castelló de la Plana, amb la tradicional romeria a aquesta ermita cada any el tercer diumenge de Quaresma.

La parròquia de Sollana venera a l’altar major una imatge de la santa de 1943, obra de l’escultor Joan Fuster, pare de l’assagista de Sueca del mateix nom.

Que Santa Maria Magdalena ens encoratge als cristians a ser missatgers del Crist Ressuscitat. I per això li cantem: ‘Vostra santa protecció/ és nostra millor penyora./ Ajudeu-nos vós, senyora/ a una ferma conversió’.

Desgraciadament enguany (de la mateixa manera que s’han suspès les falles, les fogueres de sant Joan o les olimpíades) no s’ha fet la festa de la Magdalena a l’Olleria (i a més pobles valencians) perquè la pandèmia de la covid-19 fa impossible celebrar-les.

The post Santa Magdalena appeared first on VilaWeb.