Això deuen pensar, ara, els polítics i empresaris que s’enfronten al judici a l’Audiència Nacional espanyola per la visita del papa Benet XVI, en el marc del V Encontre Mundial de les Famílies que del juliol de 2006 a València. I és que del 9 de març al 4 de juny tindrà lloc aquest judici, per l’espoli i la malversació de diners que van fer alguns polítics valencians. Tot el que es van embutxacar i la glòria i la fama que van tindre en aquell moment, poden resumir-se en aquesta frase: Sic transit gloria mundi. Malgrat la glòria del passat, quan aquests polítics feien i desfeien al seu gust i administraven despòticament el poder (ignorant les víctimes de l’accident del metro), són sospitosos de frau i d’enriquir-se il·lícitament. I per això jutjaran 23 persones (i 13 empreses) entre els quals Francisco Correa, qui s’enfronta a una petició de 38 anys de presó, Álvaro Pérez, a 37, Juan Cotino, ex-president de les Corts, a una petició d’11 anys de presó, i Pedro Garcia, ex-director de RTVV i Pablo Crespo.

És una vergonya que aquestes persones utilitzaren la visita del papa per a enriquir-se amb la contractació per les prestacions dels serveis i subministres en l’Encontre Mundial de les Famílies.

La Bíblia denuncia el frau, el suborn i la idolatria dels diners, que és el que van fer (segons les acusacions) els qui ara van a judici. Així, el primer llibre de Samuel denuncia l’actitud immoral dels dos jutges, Joel i Abies, fills de Samuel, que ‘es deixaven corrompre per afany de diners’ (1S 8:3). I és que en compte d’imitar el bon exemple de son pare, Samuel, el jutge just, els seus dos fills ‘no seguien el seu mateix camí’, i com a jutges perversos i corromputs ‘acceptaven presents i falsejaven la justícia’. És el que hem vist al País Valencià des de fa anys. Al País Valencià i també a Catalunya amb els casos Pujol Ferrussola o Millet, a Mallorca amb el cas Matas; a Madrid amb el cas Púnica, a Andalusia amb els ERO…

Al País Valencià la corrupció s’ha manifestat de manera fefaent en els casos Brugal, Emarsa, Canal 9, Cooperació, Terra Mítica, Carlos Fabra, Francisco Martínez, IVAM, Acuamed, Fórmula 1, Gürtel, Nóos, Ciegsa, Cacsa, Avialsa, Ritaleaks, el cas Taula o els afers tèrbols relacionats amb la visita del papa Benet XVI a València.

Són els regals de rellotges Rolex, de 18.000 euros, i Nautilius de 19.000, o els anells d’or blanc de 64 quirats. Són les comissions (3%?) o els xecs d’Avialsa relacionats amb qui organitzava les caceres de l’ex-conseller Serafín Castellano. Són els sobrecostos de milions d’euros en col·legis, les factures falses, els 300.000 euros en dinars amb mariscades d’ostres a càrrec dels ciutadans, i estades a 771 euros en una habitació de l’hotel Gallery Art de Florència. Són els regals o els milers d’euros cobrats per comissions en un PAI. Són els condemnats i ja empresonats, Carlos Fabra, qui va ser president de la Diputació de Castelló de la Plana, el superconseller Rafael Blasco,  o l’ex-batle de Torrevella, Pedro Hernandez Mateo… És el cas escandalós de nou regidors del PP de l’Ajuntament de València (de la legislatura anterior) imputats, o la Sra. Milagrosa Martínez, ex-presidenta de les Corts Valencianes, o els ex-diputats Vicente Rambla o Ricardo Costa. És el blanqueig de diners, la prevaricació i els suborns i la malversació que afecta regidors, ex-regidors, assessors i militants del PP…

Davant els escàndols de corrupció, el Secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolin, instava l’Església mexicana a ‘alçar la veu contra la corrupció’, que no és sinó la idolatria dels diners. I a Mèxic, el 13 de febrer del 2016 a la basílica de la Mare de Déu de Guadalupe, el papa Francesc deia: ‘El santuari de Déu no són els diners sinó la vida dels seus fills, especialment dels jóvens sense futur i dels ancians oblidats en tants racons’. Amb valentia, el papa continuava així: ‘El santuari de Déu són les famílies que necessiten els mínims necessaris per a poder construir-se i alçar-se. El santuari de Déu és el rostre d’aquells que ixen als nostres camins’. Quants milions espoliats, fa anys, per alguns polítics del País Valencià i quantes famílies que no poden arribar a finals de mes.  I ells, amb mariscades i suborns!

El 13 de febrer del 2016, a la catedral de la ciutat de Mèxic, el papa demanava als bisbes mexicans que tingueren ‘coratge profètic’ per acabar amb el narcotràfic i amb la corrupció. I els recordava (també hi havia present el cardenal Cañizares que acompanyà el papa en aquest viatge), que a l’Església (que no necessita prínceps sinó testimonis del Senyor) no hem de tindre ‘por a la transparència’. Un dia després, el 14 de febrer, a Ecatepec, el papa denuncià amb valentia una pràctica ben freqüent entre molts polítics del País Valencià: ‘No es pot tindre pa, a base de la suor de l’altre’. I per això Francesc denuncià les ‘injustícies que atempten directament contra el somni de Déu’. Amb paraules clares, el papa s’escandalitzava d’aquells que ‘prenen els béns dels altres, que han estat donats a tots, per utilitzar-los només ells’.

La corrupció, amb el suborn i el frau, les mentides i la idolatria dels diners, porten els corruptes a la buidor més absoluta i efímera, entre més coses, perquè ningú no s’emporta res quan el porten al cementeri.

Malgrat que tant el Deuteronomi com el Levític o els profetes prohibeixen robar, han estat molts els polítics que, d’una manera indecent, han saquejat els béns públics dels valencians per enriquir-se, aprofitant-se i robant als pobres i a les viudes. Aquests són, com diu Jesús, ‘com sepulcres emblanquinats, que per fora es veuen bonics, però per dins són plens d’ossos’. I Jesús afegia denunciant aquells (i aquests) escribes i fariseus: ‘Així també vosaltres, per fora sembleu gent de bé als ulls dels hòmens, però per dins sou plens d’hipocresia i de maldat’ (Mt 23:27-18). Per això el papa Francesc ens exhorta a elegir entre ‘la lògica de la corrupció i de l’avarícia, que s’infiltra pertot arreu, i la de l’honestedat’.

En aquest judici a l’Audiència Nacional espanyola, a més dels polítics i empresaris que es van aprofitar de la visita del papa per a enriquir-se, hi ha citats a declarar quatre bisbes i un cardenal.

Els senyors Eduardo Zaplana, Juan Cotino, Alfonso Grau, Jose Luis Olivas, Pedro García (ex-director de RTVV), o el rei Joan Carles investigat a Suïssa, i tants altres que estaven a dalt de tot fa uns anys, ara deuen pensar: Sic transit gloria mundi. Perquè al remat, malgrat els diners que han pogut aconseguir, no s’emportaran res a l’altre món. I a més, el poder que tenien, i del qual s’aprofitaven, s’ha esfumat.

The post Sic transit gloria mundi appeared first on VilaWeb.