Dic això perquè el mes de juny de 2019, durant el debat d’investidura del Sr. Ximo Puig com a president del País Valencià, va ser més que surrealista l’afirmació (del tot falsa) del Sr. Toni Cantó sobre la dificultat que tindria hui el poeta Miguel Hernández per a publicar en castellà al País Valencià.

El Sr. Toni Cantó, en aquell moment Síndic de Ciutadans (abans a UPyD i ara al PP), digué al president Puig que el poeta d’Oriola no hauria pogut publicar hui la seua obra pel fet d’escriure en castellà. I per això afirmà que “La cultura no tiene que ver con la identidad, sino con la universalidad. Miguel Hernández no habría podido publicar en la Comunitat Valenciana porque no habría tenido ni una sola ayuda para publicar en castellano”. I per si no havia quedat clar, el Sr. Cantó repetí de nou la seua mentida, pensant segurament que una mentida repetida milers de vegades acaba convertint-se en veritat: “En la Comunitat Valenciana el Sr. Miguel Hernández no habría podido estudiar en español”.

Curiosament, el Sr. Cantó no va recordar que el poeta Miguel Hernández va estar empresonat pel franquisme i va morir a la presó d’Alacant.

El Sr. Cantó (que quan era a Ciutadans es queixava constantment del que ell anomenava els “chiringuitos” del govern del País Valencià), ara està al capdavant de l’Oficina del Español, un “chiringuito” que li ha regalat la presidenta de la Comunitat de Madrid. Per això ara cal recordar al Sr. Cantó que el 2019 deia: “La lengua termina mostrándose como un chiringuito más; aquí hay unos señores que en nombre de la lengua valenciana se enriquecen”.

Espere que la primera mesura del “chiringuito” del Sr. Cantó siga tornar els versos del poeta Miguel Hernández, que el Sr. Martínez Almeida, batle de Madrid, va decidir d’eliminar del Memorial del cementiri de l’Almudena, juntament amb els noms dels 2.937 afusellats per la repressió franquista entre els anys 1939 i 1944. Per això les mentides del Sr. Cantó sobre Miguel Hernández a les Corts Valencianes, ara pot “redimir-les” tornant els versos del poeta d’Oriola. Almenys, el “chiringuito” del Sr. Cantó, que tindrà un sou gens menyspreable de 78.084 euros, podria servir d’alguna cosa.

Serà capaç el Sr. Cantó de retornar els versos (escrits en castellà) de Miguel Hernández al Memorial de l’Almudena?

Les falsedats i les mentides del Sr. Cantó van més enllà dels “chiringuitos”. El Sr. Cantó ha afirmat diverses vegades que no pot treballar al teatre a Catalunya perquè fa obres en castellà. I això és fals. Consultant la cartellera teatral a Barcelona, aquests dies hi ha (entre més), aquestes obres. I totes en castellà:

Los hijos, al Teatreneu, del 3 al 31 de juliol.

La noche del club de la comedia, al Teatre Coliseum, del 22 al 27 de juliol.

La casa de Bernarda Alba, a la Sala Arts Teatre, del 4 al 25 de juliol.

Quan el Sr. Cantó, que diu que no pot treballar en Catalunya perquè fa obres en castellà, sap que menteix, s’hauria de preguntar per què no el contracten a Catalunya. Certament no és perquè faça obres en castellà, sinó que deu ser perquè els seus dots interpretatives no convencen els empresaris dels teatres de Catalunya. Perquè altres actors sí que treballen en castellà als teatres catalans.

El Sr. Toni Cantó és un mentider compulsiu i per això canvia de parer (i de partit) cada dos per tres. I les seues mentides són ben patents, tant pel que fa al teatre en castellà, present d’una manera normal a la cartellera teatral a Catalunya, com pel que fa a les seues mentides sobre els “chiringuitos”, que abans tant maleïa i que ara està ben content de dirigir-ne un: ni més ni menys que l’Oficina del Español.

Per a evitar aquests canvis de criteri (tan freqüents en els polítics), el Sr. Toni Cantó hauria de tindre molt present la crida de l’Evangeli a la sinceritat per a fugir de la falsedat i de les mitges veritats. I per això Jesús ens diu: “Que el vostre llenguatge siga: sí, quan és sí; no, quan és no” (Mt 5:37).

Però com que el Sr. Cantó és capaç de fer tots els papers de l’auca (tant al teatre com a la política), tot i que abans deia que els “chiringuitos” eren inútils, ara no té cap problema de dirigir-ne un. El Sr. Cantó es deu identificar plenament amb aquelles paraules de Groucho Marx: “Aquests són els meus principis; si no li agraden, en tinc uns altres”.

The post Toni Cantó i el seu “chiringuito” appeared first on VilaWeb.