I la veritat siga dita, hui la vida difícilment s’entén si no tenim a mà el nostre telèfon mòbil, de manera que es genera en nosaltres una espècie de desassossec i desequilibri momentanis quan, durant uns segons, no el tenim localitzat. Perquè hem de ser sincers: no som ningú si cada dia no enviem o reenviem un grapat de whatsapps, tenim coses noves al mur de Facebook o en algun compte de Twitter o Instagram. Els més espavilats parlen d’un temps ençà de l’internet de les coses, del 5G, de robòtica, drons, intel·ligència artificial, bots —no els de botar de tota la vida— i coses per l’estil. Sembla que cada dia que passa estem més en mans d’algoritmes!

Fa una dècada que no xafe una aula, la qual cosa significa que durant eixe lapse de temps s’hi han produït, sense que jo me n’assabentara, moltes revolucions tecnològiques que faciliten tota mena de treballs. I no deixa de meravellar-me que l’acte docent, al qual m’he referit alguna vegada en el vessant prosaic de tota la vida —el de cara a cara, el presencial—, hui en dia no existisca sense la mediació de l’ordinador o les seues derivacions. Desconec l’eficàcia i funcionalitat de les lliçons en línia, i ja em done per satisfet de saber que, a empentes i rodolons, eixe miracle tinga lloc cada dia en aquests moments tan complicats.

Si per una d’aquelles se’ls ocorre a vostés de teclejar al Google la paraula Google seguida d’una de les lletres de l’abecedari, es quedaran petrificats amb algunes de les coses que s’hi poden trobar. Exemples: Google + a = Google Acadèmic, Google + b = Google books, Google + c = Google classroom, Google + d= Google drive,  Google + e= Google earth, i ho deixe ací. Al fil de tot això, recorde que al final dels vuitanta o principis dels noranta, un pare sermonejava molt convençut el fill, davant la meua presència, que sobretot havia d’aprendre anglés i informàtica. Els vaig perdre la pista a tots dos, però sé on trobar-los, i els jure que un dia els buscaré per a esbrinar què va ser d’aquelles lloables aspiracions de fa vint-i-cinc o trenta anys.

Entre, per exemple, a Google Classroom i m’informa que el seu llançament es va produir el 2014 -fa per tant sis o set anys-, que és un servei web educatiu gratuït desenvolupat per Google i que forma part d’un paquet que inclou més eines. Clique i em posa que Google Classroom permet a alumnes i professors de comunicar-se, estalviar temps i organitzar-se. No continue clicant en el rectangle blau de Continuar perquè no tinc els problemes que pretén de solucionar-me, ja que dispose de tot el temps del món, estic bastant comunicat i m’organitze com puc dia a dia. Bé, una observació sincera: de temps, no n’he tingut mai bastant.

Una de les coses que em crida l’atenció d’aquest servei és la gratuïtat. Si és gratuït ha de ser a canvi d’alguna cosa, com és tota la nostra informació personal. Quasi res! No entenc aquest negoci, però cada vegada m’agrada menys vendre trossos de la meua ànima a cap corporació, i sobretot si no en tinc cap necessitat. I prou que em dol que els meus néts, d’ací a poc, estaran en mans d’eixos poders invisibles que, a la llarga, amb tota seguretat, en trauran profit.

Conclusió: ja està tot programat perquè anem acostumant-nos a teletreballar, cadascú en l’àmbit que li ha tocat. Anem preparant-nos, doncs, per a donar la benvinguda en les nostres vides, si és que no ha arribat ja, a la telemedicina, teleeducació, televotacions, teledenúncies, telecompra, televenda, telequeixes, telesuggeriments, telemisses, telealmoina, telesoterrars, teledisculpes, telegràcies. Què sé jo! No tinc cap  dubte que als professors se’ls demanarà en la pròxima llei educativa, que no tardarà (fa cinquanta anys que eixim de mitjana a una llei educativa aproximadament cada  sis anys) que la programació de la seua matèria estiga dissenyada per a impartir-se en línia, si és que no ho està ja. Teleensenyament i teleaprenentatge seran dos conceptes clau en el món de l’educació d’ací a pocs anys, si no ho són ja. Ah, i qualsevol establiment educatiu que siga distingit haurà de tenir el corresponent entorn virtual d’aprenentatge a la seua pàgina web.

Cabrejat amb tot el pastís que ens arriba, decidisc d’apagar l’ordinador i distanciar-me també. Reprenc un llibre d’Ortega y Gasset, Ideas y  creencias, que es va quedar a mig llegir el 1969. Ortega y Gasset m’ha perseguit tota la vida: en la mili el capità Jesús García Muñoz em va fer llegir l’España invertebrada i discutir el llibre amb ell, i a l’institut d’Albaida el professor José Antonio Fráiz em va recomanar Cinco lecciones de amor. Ja en la Universitat, que és on m’haurien d’haver explicat un poc aquest filòsof i la seua aportació a la doctrina del perspectivisme, resulta que en primer curs de comuns el professor Manuel Garrido Jiménez (1925-2015) ens va explicar lògica matemàtica, i en segon, el professor Juan Francisco Lisón Buendía ens va fer llegir alguns llibres de Nietzsche, entre els quals l’inoblidable Aixi parlà Zaratustra: ‘No menteix només aquell qui parla en contra del que sap, sinó sobretot aquell qui parla en contra del que no sap’. Llegir és un dels actes que més distanciament produeix.

The post Tot a distància appeared first on VilaWeb.