La veritat és que estem des de fa ja més de quarantena dies confinats a casa, amb un insofrible munt de víctimes per la Covid-19, com també milers d’afectats i afectades. Abans de res, vull enviar-lo la meua solidaritat, i el meu (nostre) més sentit condol a totes aquelles persones que hagen perdut un ser estimat per aquesta pandèmia. El meu reconeixement a totes les persones treballadores que sempre han estat, són i seran, no sols en aquests moments complicats i difícils, sinó sempre, perquè ells i elles han fet possible la prosperitat, la cohesió i la riquesa del nostre país. A totes les persones en aquest període de confinament que compleixen rigorosament les normes establides. I no podem oblidar les dones, xiquets i xiquetes que són els que més pateixen la violència en aquests moments de confinament, trobant-se indefenses davant tal situació.

Enguany, a diferència d’altres anys, no podrem omplir els carrers de la nostra comarca, ni del nostre país, però continua sent el 1r de Maig, amb la nostra celebració i reconeixement al món del treball en general, i especialment a totes aquelles persones que han perdut l’ocupació durant aquests mesos. Comissions Obreres continuarà present també en aquest Primer de Maig.

Quan començàvem a poc a poc a pujar aquell pendent tan difícil després d’una devastadora crisi econòmica i social de pèrdua de drets, ens arriba novament una greu crisi sanitària que sens dubte tindrà greus conseqüències econòmiques; en tot just dos mesos s’han perdut definitivament més ocupacions que en tot el període de crisi en 2009-2012.

Així ho confirmen les xifres: més de 600 expedients temporals a la nostra comarca, més de 2.000 persones afectades des que es va decretar l’estat d’alarma pel govern espanyol, a part dels ‘permisos’ que els treballadors i treballadores en algun cas hauran de recuperar abans de finals de l’any, per enviar-los a casa amb aquest mal anomenat ‘permís retribuït’. S’ha parlat molt de les conseqüències tan negatives per a l’economia, sí, segur. Però, i en l’aspecte social, com quedaran les persones i les famílies? Per això des de CCOO insistim en la necessitat d’abordar totes dues qüestions simultàniament.

Comissions Obreres fa temps que planteja als governs, tant estatal, com autonòmic, mesures econòmiques, sens dubte, però molt especialment socials per a la protecció de les persones; econòmiques, posant rendes bàsiques vitals, d’emergència, o mínimes, com es vulga dir, així com proveir d’alimentació saludable persones necessitades, polítiques de lloguer d’habitatge, atenció a persones sense llar, dependència, teleassistència, serveis públics essencials, etc. Mesures, totes, que han de posar-se en marxa com més prompte millor, ja que són moltes les persones i famílies que s’han quedat sense protecció, prestació o cap ingrés.

Quant als treballadors i les treballadores afectats pels Expedients de Regulació Temporals d’Ocupació, les mesures que hem acordat al costat de governs i patronal, són primer la garantia de la no destrucció de més ocupació, fent els processos productius més flexibles, implementar quantitats de 150 euros com a complement a la prestació de desocupació, sempre que no s’hagen millorat aquests per acord amb les direccions de les seues empreses, atès que les persones que han passat a formar part de la desocupació veuran minvat el seu salari d’un 30%. Per això, des de CCOO hem insistit que s’havia de protegir també aquest col·lectiu que veurà minvats els ingressos.

Vull aprofitar per a reconèixer el treball i esforç que estan fent les persones treballadores del Servei Públic d’Ocupació per a gestionar de la manera més ràpida possible els expedients sol·licitats, perquè els treballadors i treballadores puguen cobrar la prestació per desocupació tan prompte com es puga, malgrat la falta de recursos humans i materials en què es troben.

Aquesta crisi sanitària ha posat de manifest moltes coses: la falta d’Equips de Protecció Individual, de persones professionals en els nostres serveis públics (especialment en el sanitari), les nefastes conseqüències de les produccions externalitzades. Jo no sé vostès, però recorde aquelles reformes laborals imposades que van vindre a retallar drets i serveis públics. Déiem des de CCOO que les retallades en els serveis públics essencials en qüestions com salaris, ocupació, formació i mitjans repercutiria molt negativament en l’atenció a la ciutadania, el mateix bloqueig a l’accés a l’ocupació pública (no cobrint-se cap plaça malgrat les necessitats), les privatitzacions… Aquelles vagues convocades manifestant el nostre desacord amb aquestes mesures imposades. Sí, sens dubte, qui sembra vents, recull tempestes.

El model econòmic d’externalitzar la producció a països on els costos laborals són més rendibles, on la seguretat i salut, entre més qüestions, és més laxa, ara hem pogut comprovar que no ens ha anat del tot bé. Per això ara tenim una oportunitat per a aprendre de tot això, perquè quan isquem d’aquesta pandèmia es treballe d’una altra manera, amb altres perspectives econòmiques i socials, reforçant el que ens és molt necessari per a l’economia i per a les persones. Salaris i ocupació digna és sinònim de beneficis econòmics i socials. S’hauria d’aconseguir un Pacte d’Estat o similar per a remuntar aquesta situació tan negativa com a qüestió ineludible. També en l’àmbit europeu s’haurien de donar més mostres d’una integració i coordinació en l’àmbit social i econòmic, de cooperació en la crisi, per a no quedar relegada únicament a qüestions econòmiques monetàries i de control dels dèficits.

El 1r de Maig és el dia internacional dels treballadors i les treballadores. Enguany, com he dit, en aquesta circumstància tan excepcional i alhora preocupant, tornem a estar al costat de les persones que pitjor ho estan passant, i que a més del coronavirus, continuen les desigualtats i injustícies al món, les guerres que subsisteixen, la situació dels refugiats, la fam i la vulneració dels drets humans, continuaran sent objectius del moviment sindical i de les persones progressistes.

CCOO sempre estarà al costat de les persones treballadores, també en aquests moments i ací, des que es decretara l’estat d’alarma pel govern espanyol, com moltes altres persones i entitats, hem estat al peu del canó, amb la nostra presència, amb els nostres telèfons, correus electrònics, etc., per a atendre més de 400 consultes i intervencions davant d’aquesta situació a la nostra comarca, per a assessorar en els múltiples expedients i situacions generades.

És de justícia mostrar el nostre reconeixement als centenars de delegades i delegats de CCOO, que han hagut d’afrontar negociacions amb les seues empreses per a salvaguardar la continuïtat d’aquestes i els llocs de treball.

Són moments d’espentar tots i totes en la mateixa direcció. De deixar els partidismes, de fer política amb majúscules. És això que exigim. Per això es fa necessari que d’aquesta situació n’isquem totes i tots junts, no pot quedar-se ningú arrere. D’ací el nostre compromís com a sindicat de classe, amb la participació i propostes en els plans econòmics i socials que estan i es planejaran des de les nostres administracions més pròximes, junt amb patronals i partits polítics. Aquest és el nostre compromís i voluntat.

Visca el Primer de Maig. Dia dels treballadors i les treballadores del món.

The post Treball i serveis públics: un altre model social i econòmic és necessari appeared first on VilaWeb.