Per aquesta edició s’ha comptat amb les il·lustracions de Jean-Jacques Sempé, un dels grans dibuixants dels nostres temps, que encaixen a la perfecció amb el text malgrat que no són fetes expressament. Potser en alguna trobem que no s’ajusta al que el text descriu, però així i tot fan que el conjunt tinga sentit.

París, Jardí de Luxemburg. Un nombrós grup de curiosos s’amuntega al voltant d’un tauler on un jove desconegut, d’aspecte elegant i cara pàl·lida, desafia en Jean, el mestre, un vell desagradable a qui cap dels presents no ha pogut derrotar abans. La curiositat per la partida es mescla amb les ganes del públic de presenciar per fi la derrota del campió local. La partida esdevé una batalla, el combat a què fa referència el títol. S’enfronten dos estils: el joc pausat, mesurat i prudent de Jean i l’estil agosarat, arriscat i àgil de l’aspirant. A mesura que la partida avança també ho fan els dubtes, les incerteses i les inseguretats.

Amb un relat i una narració àgil i despreocupada, plena d’humor i ironia, una trama senzilla com aquesta adquireix un grau superior quan arriba un final inesperat, gairebé inaudit. Un gir final que trastoca els esquemes dels protagonistes, però també del lector, a qui fa plantejar-se i tenir presents qüestions de la vida quotidiana i demostra que Süskind es capaç de donar-nos lliçons de vida mentre retransmet una partida d’escacs.

Existeixen moltes maneres de guanyar, però pot existir la derrota en la victòria? I la victòria malgrat haver sofert una derrota? Qui és realment el vencedor d’aquest enfrontament? Aquestes i més qüestions em vénen a la ment en tancar les pàgines d’aquesta meravella de llibre. Un relat breu que es llig d’una tirada, i no sols per l’extensió, sinó perquè t’atrapa i quan comences a llegir-lo no pots parar.

The post “Un combat”, de Patrick Süskind appeared first on VilaWeb.