Aquestes són algunes frases estereotipades que solem sentir les dones: el futbol no és per a xiques, has de donar-te a respectar, així no se senten les dones, si mostres el teu cos no et queixes de l’assetjament, cerca un treball que no descuides la teua llar o no treballes, necessites un home que et protegisca, vestint-te així sembles marimacho… I aquestes algunes que solen sentir els homes: si jugues amb una nina eres un mariquita, els xics no ploren “perquè no són dèbils”, no et pot agradar el color rosa “perquè és un color de dona”, has de veure’t i ser fort, no pots usar roba “de dona”, t’ha d’agradar o fer algun esport tant sí com no, eres molt femení sembles una xica…

El segle XXI va portar molts estereotips, el més conegut és com s’ha de veure el teu cos perquè siga “perfecte”, la figura d’un cos perfecte està visualitzada com un cos prim i amb moltes corbes per a les dones i un cos fort per als homes. Arran d’aquest estàndard moltes persones han començat a tindre problemes amb l’alimentació per intentar ser igual a aqueixa figura.

Des de fa alguns anys, però amb més fortalesa a partir del 2020, hi ha un nou moviment que a poc a poc ha anat guanyant terreny, es tracta del body positive i de la neutralitat corporal, que entre moltes coses tracta d’eliminar els estereotips de bellesa i donar pas a la diversitat de cossos i que no se li done un valor moral el cos.

No estem criticant el cos de les persones, el que estem criticant és el sistema, que obliga les persones que no entren en aqueix estàndard a canviar els cossos per a rebre uns millors tractes i ser valorats, coste el que coste, fins i tot si l’estereotip que es promou és “saludable” continua existint la pressió i l’estrés extern per veure’s i tindre la grandària del cos que la societat considera correcte. Sembla que estem moralment obligats a ser bells o almenys intentar-ho, però ací vull dir-te que no estàs obligat a res i que al món venim a més coses que no sols a ser bonics.

Està bé, tot en tu, està bé i no hi ha problema en això. La música que escoltes està bé, els teus colors favorits estan bé, l’amor que dónes està bé, la teua manera de vestir està bé, plorar quan ho necessites està bé, ballar com ho fas està bé, la teua veu està bé, el teu cos està bé. No hi ha res de dolent en tu, i tot això que creus que està malament perquè així ho ha dictat la societat és el que et fa ser tu mateix i no per això eres menys que altres persones que sí que “encaixen”, ja que no hi ha en què encaixar. Tot són estereotips que l’única cosa que fan és que no et vulgues a tu mateix tal com eres i vulgues canviar.

La nostra generació tenia com a objectiu deixar els estereotips a un costat, i encara que n’hi ha molts per eliminar, a poc a poc ho estem aconseguint.

Watson

The post Un cos “ideal” appeared first on VilaWeb.