Crec que, malgrat tot, també enguany podem celebrar Nadal com cada any. Perquè el sentit de Nadal no són els regals i les compres compulsives, els dinars i els sopars d’empresa, els torrons i les neules, l’avet i la loteria, les estrenes i els pessebres vivents, els viatges, els àpats familiars, els llums als carrers o els dies d’esquí. Moltes d’aquestes coses no les podrem fer com l’any passat o l’altre, ja que se’ns demana de reduir els contactes, prendre les mesures sanitàries recomanades i limitar els desplaçaments per a acabar amb aquest virus que trasbalsa la nostra vida.

Però els cristians, malgrat tot, celebrarem Nadal com l’hem celebrat sempre. Perquè Nadal és acollir en el nostre cor i en la nostra vida el Déu Infant, que ve a nosaltres per a compartir el nostre dolor, els nostres anhels i la nostra feblesa. Diria fins i tot que el d’enguany és més Nadal que mai, perquè si fa dos mil anys Déu es va fer carn en un xiquet, en la pobresa d’un pessebre, aquest any Déu també ve a visitar-nos en la nostra fragilitat, en les nostres pors, en les nostres incerteses, en les nostres llàgrimes, en el dolor i en el dol de les persones que han perdut un ésser estimat.

De la mateixa manera que els pastors i els mags van reconèixer la presència de Déu en l’Infant del pessebre, també aquest Nadal hem de reconèixer el Senyor en els qui ploren, en els qui estan sols, en els que no tenen faena, en tots aquells que han perdut el somriure, la il·lusió i l’esperança.

Aquest Nadal, com sempre, els cristians hem d’obrir-nos al Déu Infant acollint la seua pobresa en els pobres, el seu plor en els qui ja no tenen llàgrimes de tant de plorar, la seua fragilitat en els més febles, la seua vulnerabilitat en els qui viuen al carrer, en els immigrants i els refugiats, en els ancians que viuen sols, en els qui no poden arribar a final de mes, en els xiquets que tenen fam i no tenen res per a menjar.

Alguns han dit que si l’abril passat, a causa de la covid-19 no vam poder celebrar Pasqua, tampoc ara cal celebrar Nadal. Però això és fals, perquè sí que vam celebrar Pasqua, la mort i la resurrecció de Jesús. Tot i que no vam poder celebrar el Misteri Pasqual a les esglésies, sí que el vam celebrar en la fe, a les cases, per mitjà d’internet, connectats a les parròquies, ja que la Pasqua és el centre de l’any litúrgic i el nucli de la nostra fe. No vam celebrar les processons de Setmana Santa, ni ens vam menjar la mona a l’era o al camp. Però la Pasqua és molt més que les processons i la mona. És la certesa que Déu ressuscità Jesús i no va deixar que el seu cos fóra empresonat per la mort. Per això, encara que vam estar confinats a casa, la Pasqua sí que la vam celebrar, perquè Jesús, amb la seua mort i resurrecció, ens va il·luminar de nou amb la llum pasqual, enfortint la nostra fe i eixamplant la nostra esperança.

També Nadal és molt més que les capes que hem anat adherint al llarg del temps a aquesta festa. Per això, celebrar Nadal amb les recomanacions de Sanitat no ‘descafeïnarà’ la vinguda de l’Infant Jesús als nostres cors. Encara més: aquest Nadal del 2020 tenim l’oportunitat de retrobar l’autèntic sentit d’aquesta festa, despullada de tot allò que desfigura el misteri de l’Emmanuel, el Déu que ve a nosaltres.

Per altra part, els qui es queixen perquè no es podran reunir amb els seus familiars aquest Nadal, o si es donara el cas (per l’evolució de la pandèmia) per no poder reunir-nos als temples, haurien de pensar que unes 2.700 famílies valencianes no podran reunir-se mai més amb els iaios o els pares que s’han mort per la pandèmia i que ja no podran seure a taula amb ells.

No hauríem d’oblidar mai que Nadal és el Déu-amb-nosaltres. I per això enguany el nostre Nadal és com sempre: Déu que ve a visitar-nos. Déu que és amb nosaltres. I és que com ha dit Sor Lucía Caram, ‘ningú no ens roba Nadal’ ni ens el canvia, perquè ‘Nadal es viu al cor’.

Amb tot, amb el pas dels anys hem anat perdent el sentit de Nadal. Per això, com ha dit Amadeu Carbó, ‘amb la pandèmia recuperarem un Nadal que no hauríem hagut de perdre mai’.

En un preciós poema, on Miquel Martí i Pol descriu què entén ell per Nadal, el poeta acaba així: ‘I potser és tot això i, a més, la força per reprendre el camí de cada dia quan el misteri s’ha esvanit i, tot torna a ser trist i, llunyà, i difícil’. Sí, Nadal és la força que ens ve de l’Infant de Betlem, que l’hem de buscar, com deia el bisbe Òscar Romero, ‘no en les imatges dels nostres pessebres, sinó en els xiquets desnodrits que han anat a dormir sense sopar’.

Que tots els qui feu Vilaweb i els lectors d’aquesta pàgina, passeu un Sant Nadal i que tots puguem viure l’alegria del Déu-amb-nosaltres, com canta un dels poemes del preciós llibret de Carles Salvador Nadal, flor cordial.

“Déu és nat i tot somriu;
dins el cor tot és caliu
tot ocell ja fa el seu niu
i el faria
per dormir Verge Maria
que vestida va d’Estiu.
Alegria! Alegria!”.

The post Un Nadal com sempre appeared first on VilaWeb.