Diversos elements han suscitat la polèmica: d’una banda, la substitució de la base del banc, que data del segle XIX, per un simple bloc de formigó i, sobretot, la col·locació d’una reixa per darrere de la barana, totalment desconnectada del valor històric de l’espai. Aquest fet ha donat lloc a nombroses comparacions a través de les xarxes socials que evidencien el descontentament de la gent d’Ontinyent amb aquesta mesura. És difícil d’assimilar aquest afegitó que causa impacte visual sobre un paisatge que està gravat en la memòria col·lectiva de la ciutadania. Al cap i a la fi, la gran majoria de nosaltres hem jugat en la Glorieta, hem ballat en la Glorieta, o hem pujat a menjar-nos un gelat en la Glorieta. Per això, les persones que estàvem presents en la Comissió de Patrimoni vam fer diferents apreciacions encaminades a traslladar l’opinió de la gent perquè es tingueren en compte a l’hora de prendre la decisió definitiva.

Per a sorpresa meua, algú dels presents va lamentar que qualsevol persona poguera opinar sobre la proposta. Personalment, lamente molt que algú puga sentir-se molest perquè la gent tinga opinió i exercisca el dret d’expressar-la lliurement. Açò en la política municipal abans s’anomenava Participació Ciutadana. En eixe sentit, cal recordar que els més d’1,8 milions d’euros que estan destinats al projecte de reforma de la Glorieta ixen de la butxaca de les ontinyentines i dels ontinyentins, per la qual cosa, efectivament, qualsevol persona que paga els seus impostos té dret d’opinar sobre l’ús que es fa dels recursos públics. Precisament eixa era l’essència d’Ontinyent Participa, un procés en el qual la ciutadania va votar a favor d’iniciar el projecte de què ara parlem. I dic que era l’essència perquè a hores d’ara el govern municipal encara no ha posat en marxa la votació ciutadana d’Ontinyent Participa 2020, que a punt d’acabar el mes de febrer ja s’hauria d’haver realitzat. Sembla que amb la nova majoria absolutíssima, les ontinyentines i els ontinyentins no sabem si tindrem dret a la participació ciutadana.

Tornant al tema que ens ocupa, resulta obvi que un espai públic ha de complir amb la normativa, i per tant comprenem que s’haja de garantir la seguretat. No obstant això, de moment no hem sentit cap veu que estiga conforme amb la proposta del govern municipal. Per tant, caldrà corregir-la, ja que quan parlem d’inversions públiques, és essencial que la ciutadania d’Ontinyent quede satisfeta amb la intervenció perquè puga seguir gaudint dels espais que, al llarg de la història, hem habitat i hem dotat de contingut col·lectivament.

En conclusió, l’única cosa que demanem nombroses ciutadanes i ciutadans d’Ontinyent és que se li done una altra volta al projecte i que es presente una proposta que resulte més atractiva estèticament i que, sobretot, siga totalment respectuosa amb el valor patrimonial de la Glorieta de totes i tots.

Paloma Alberola i Alborch · Regidora de Compromís a l’Ajuntament d’Ontinyent

The post Una Glorieta de totes i tots appeared first on VilaWeb.