No m’acaba d’agradar que l’expressió “vida consagrada” estiga “reservada” únicament als monjos i a les monges, als religiosos i a les religioses i als membres dels instituts seculars, ja que pel baptisme tots els cristians hem estat ungits amb el crisma i, per tant, hem estat consagrats o dedicats a Déu. Amb tot, l’Església dóna la paraula “consagrat” a qui per mitjà dels consells evangèlics segueix Jesús.

El lema d’enguany, en aquesta XXVI jornada, i en el procés sinodal de l’Església, és “Caminant junts”, una actitud que mostra el carisma de la Vida Consagrada, que fa camí en el nostre món, tot seguint Jesús, “camí, veritat i vida (Jo 14:6)”.

El document que els bisbes de la Comissió Episcopal per a la Vida Consagrada han donat a conéixer per a aquesta jornada presenta els consagrats com uns “cercadors i testimonis apassionats de Déu, en el camí de la història i a l’entranya de la humanitat”.

Per a la vida consagrada, com diu aquest document, “caminar junts, suposa fer-ho en cada una de les dimensions fonamentals de la consagració: l’escolta, la comunió i la missió”.

La Jornada de la Vida Consagrada, instituïda pel papa Joan Pau II el 1997, vol ser una crida a “caminar junts en la consagració”, que significa “ser conscients de la crida rebuda, la vocació compartida i la vida entregada”. Per això la vida consagrada “suposa adonar-se que només trobem Déu caminant”.

El temps sinodal que viu l’Església “anima els consagrats a enfortir la consagració, vivint aquest moment com una oportunitat de trobament i de proximitat amb Déu i amb els germans”. Per això, “caminar junts a l’escolta de la Paraula de Déu és afinar l’oïda per a escoltar l’Esperit, els germans amb els qui compartim la vida, i la humanitat ferida, amb els goigs i tristeses” del nostre món. Si ho fem així, això serà “la millor garantia per a caminar junts per les sendes de la fidelitat a la pròpia vocació”.

Segons els bisbes que han preparat aquest material per a aquesta jornada, hi ha tres condicions per a saber escoltar de veritat: “reciprocitat, respecte i compassió”. Al nostre món i també al si de la vida consagrada fa falta “una sincera comunicació, empatia envers l’altre i obertura de cor per a rebre la veritat que ens puga comunicar”.

I és que caminar junts en la comunió significa que “els consagrats estan cridats a ser en l’Església i en el món experts en comunió”.

Per altra part, “caminar junts en la missió” rebuda, “suposa descobrir la dolça i confortadora alegria d’evangelitzar’” i alhora “experimentar el goig de creure i el goig de comunicar l’Evangeli”.

Per això, “els consagrats, somiant junts, resant junts i participant junts” podem contribuir “decisivament perquè l’Església sinodal no siga un miratge, sinó un autèntic somni que pot fer-se realitat”.

Cal recordar que la Vida Consagrada no és una fugida del món i dels seus problemes, sinó una fugida de la mundanitat, com ho expressava molt bé la germana Montserrat Unterlöhner, benedictina de Sant Benet de Montserrat, quan deia en una entrevista. “No fuig del món, senzillament deixe de posar-lo al centre de la meua vida per a fer allò que Déu em demana”.

Els hòmens i les dones que hem optat per la vida consagrada intentem que la nostra opció no siga mediocre ni segons els comportaments i la manera de fer (frívola i superficial) d’un món de façana, que viu només d’aparença.

Així ho intentem fer les dones i els hòmens consagrats a Déu, com les Agustines de Sant Mateu i les de Benigànim, les Dominiques de Paterna, les Filles de Sant Josep de Petrer, els Escolapis de Gandia, les Cistercenques de Benaguasil, les Germanes de la Consolació de Morella i de Borriana, els Franciscans del Sant Esperit de Gilet, les Carmelites Descalces de Puçol, Serra, les Alqueries i Altea, les Caputxines de València i d’Alacant, els Jesuïtes de Gandia, els Salesians de Borriana i de València, les Vedrunes de València, d’Alacant i de Vinalesa, les cartoixanes de Benifassà, les germanes de la Doctrina Cristiana de Benidorm, les Obreres de la Creu de València i de Montcada, les germanes dels Ancians Desemparats d’Alzira i d’Elx, els Cartoixans de Portaceli, les Teresianes de Sant Enric d’Ossó de Torrent, les Clarisses de Vila-real, els Mercedaris d’Elx o les religioses de Iesu Communio de Godella.

Tots els qui en aquesta jornada de la Vida Consagrada renovem la nostra opció per seguir Jesús i per servir els nostres germans, volem caminar junts al costat de creients i no creients, i ser així testimonis de l’Evangeli enmig del nostre món.

The post Una vida consagrada appeared first on VilaWeb.