19.07.2020 - 16:20
Grans i Menuts, si sou a casa o pel carrer, pareu un segonet i seieu en una cadira o en un banc per a poder llegir la ressenya del llibre publicat l’any passat per un veí d’Agullent. Potser siga una bona excusa per a acostar-se a la literatura adolescent i també, per què no, fomentar, en totes i tots vosaltres, l’hàbit lector. Llegiu, sereu més lliures, tolerants i feliços!
El llibre és Unes veus a l’altra part del mur de l’agullentí Vicent Enric Belda i publicat per Edicions del Bullent (col·lecció Esplai, 65), 2019.
Vicent és un autor amb una llarga i reconeguda trajectòria. Escriptor prolífic, podem dir que té el cabàs ple, per publicar llibres (més de deu) i per guanyar premis literaris (vuit). Potser una de les constants en les obres de Vicent és la contraposició de dos mons distants, de vegades antagònics, entre la realitat i la fantasia. Compagina el treball de professor de valencià a l’IES l’Estació d’Ontinyent amb el de l’escriptura.
En aquesta novel·la, la portada i les fantàstiques caplletres que enceten cada capítol són obra de Miquel Mollà i Ribes. Miquel és filòsof de professió i artista plàstic de vocació. A hores d’ara, tracta de fer compatible el seu treball com a docent, dissenyador gràfic i artista. És el dissenyador d’Edicions del Bullent.
Unes veus a l’altra part del mur és una obra de narrativa juvenil catalogada com a literatura de por o fantàstica; o com ara diuen en eixa llengua global un ‘thriller’. El desenllaç us pillarà amb el peu canviat.
Vicent escriu la novel·la amb una estructura clara i dividida en tres parts: primera part, presenta i descriu als protagonistes; segona part, on reviu la vida infantil del personatge i la seua família; i una definitiva tercera part, amb un desenllaç no esperat.
Paula és una adolescent amb una sensibilitat especial: es comunica amb els morts des de ben xicoteta. Jaume, son pare, i ella viuen ‘tranquil·lament com a hippies’ en un mas de Fleix, un poblet de la Vall de Laguar, a les faldes del Cavall Verd (expulsió dels moriscos*) i a prop del barranc de l’Infern (catedral del senderisme i barranquisme valencià*). Tot canvia quan son pare mor xafat per la roda d’un tractor i ella ha d’anar-se’n a viure a la ciutat cosmopolita de Barcelona amb la seua iaia paterna. En eixa ciutat descobrirà la història de la seua família. És una obra per a mi ben escrita perquè fa viatjar al lector (encara que seguiu asseguts en el banc de la lectura) al passat fent-se preguntes que l’autor respon, mèrit d’ell, desconcertant-nos i que ens generen noves preguntes i que, aleshores, va de menys a més.
*Demane disculpes al lector per fer publicitat subliminar de la meua terreta. Aneu-hi, visiteu-la i gaudiu-ne.
