En aquesta carta, ha recordat que “a conseqüència de la pandèmia, el nostre món s’ha vist obligat a enfrontar-se a una sèrie de greus i interrelacionades crisis socioeconòmiques, ecològiques i polítiques”. I per això ha demanat als participants “que les vostres discussions puguen contribuir a un model de ‘recuperació’ capaç de generar solucions noves, més inclusives i sostenibles”.

El papa demana que “la noció de recuperació” no puga “acontentar-se amb un retorn a un model de vida econòmica i social desigual i insostenible en què una minoria de la població mundial tinga la meitat de la riquesa”.

Recorda que molts “germans i germanes, especialment els qui estan als marges de la societat, es troben exclosos del món financer”. A més, “la pandèmia ens ha recordat que ningú no se salva sol”. Per això, per a “eixir-ne com un món millor, més humà i solidari, hem d’idear formes noves i creatives de participació social, política i econòmica, sensibles a la veu dels pobres i compromeses amb la seua inclusió en la construcció del nostre futur comú”.

Ens recorda també que “la confiança és la pedra angular de totes les relacions, incloses les financeres”, unes relacions que “només poden construir-se mitjançant el desenrotllament d’una ‘cultura de l’encontre’ en què totes les veus puguen ser escoltades”, per tal de “trobar punts en comú, construint ponts i preveient projectes inclusius a llarg termini”.

El papa ens vol fer veure que “segueix essent urgent un pla global que ajude a construir una nova xarxa de relacions internacionals, per a avançar en el desenrotllament humà integral de tots els pobles”. I és que l’esperit de solidaritat mundial “exigeix una reducció significativa del deute de les nacions més pobres, que s’ha vist agreujada per la pandèmia”, ja que aquesta reducció del deute, “és un gest profundament humà”.

També fa referència al “deute ecològic que existeix entre el nord i el sud”, ja que “estem en deute amb la naturalesa mateixa, així com amb les persones i els països afectats per la degradació ecològica i la pèrdua de biodiversitat”.

El papa ens recorda que “els diners públics no poden estar desvinculats del bé públic”. Per això “el compromís amb la solidaritat econòmica, financera i social, implica molt més que comprometre’s amb actes esporàdics de generositat”. Per això diu que “els mercats han d’estar reforçats per lleis i regulacions que asseguren que treballen per al bé comú, garantint que les finances treballen per als objectius socials tan necessaris en el context de l’actual emergència sanitària mundial”.

Francesc diu als participants en aquesta reunió que “necessitem una solidaritat en matèria de vacuna, ja que no podem permetre que la llei del mercat prevalga per damunt de la llei de l’amor i la salut de tothom”. Fa una “crida als governants, a les empreses i a les organitzacions internacionals perquè col·laboren en el subministrament de vacunes per als més vulnerables i necessitats”, com recordava en el seu missatge Urbi et Orbi de l’any passat. Per això el papa demana construir “un futur en què les finances estiguen al servei del bé comú” i en el qual “els vulnerables i marginats se situen en el centre i en el que la terra, la nostra casa comuna, estiga ben cuidada”.

Amb aquest discurs, el papa s’ha posat al costat de l’Organització Mundial de la Salut quan aquest organisme ha criticat l’egoisme dels països rics i les farmacèutiques sobre els vaccins contra la covid-19. I també de la denúncia que ha fet Oxfam quan afirma que nou de cada deu persones de països pobres no tindran accés al vaccí en el 2021. L’exemple del que passa a l’Índia amb aquesta pandèmia (on el coronavirus està ofegant els més vulnerables), ens indica que no podem deixar cap país sense que la solidaritat mundial arribe a tothom. Per això trobe tan encertades les paraules de Xabier Pikaza quan deia que “o aconseguim un pacte d’existència per a tots els hòmens, o morirem”.

En el seu missatge de Nadal, el 25 de desembre de l’any passat, el papa Francesc ja va demanar que les patents del vaccí contra la covid-19 no s’anteposen a la salut de la humanitat. I més recentment, el papa ha tornat a reclamar una solidaritat universal que faça possible l’accés universal al vaccí i la suspensió temporal de les patents.

Amb el seu discurs valent, Francesc demana, com ho han fet els viròlegs, el vaccí per a tothom, sobretot per als països més pobres, ja que si no arriba a les persones més necessitades, el virus continuarà matant, sobretot la gent més vulnerable, i mutant, i no vencerem mai aquesta pandèmia. I és que els països més pobres tenen el mateix dret que els països rics a ser vaccinats. Cal vaccinar tothom abans de dos anys, per a evitar que apareguen soques noves que facen que el virus es perpetue en el temps i no puguem erradicar-lo. Per això diversos líders religiosos de tot el món han demanat “una distribució justa dels vaccins”. Així ho han expressat l’arquebisbe de Canterbury, Justin Welbey, el gran imam d’Al-Azahar, Sheikh Ahmed al-Tayeb, el rabí David Rosen, el prefecte del Dicasteri del Vaticà per al Desenrotllament Humà, el cardenal Peter Turkon, i també el president de la Creu Roja, Peter Maurer i el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus.

The post Vaccins solidaris appeared first on VilaWeb.