Amb motiu de l’aniversari s’ha reeditat en format digital el llibre 20 versos a Sant Antoni. Otos 1996-2015, que es va publicar quan es van complir els 20 anys de versos, amb un annex amb els poemes de les cinc últimes festes per a completar els 25 anys.

Enguany, els versos no passen per alt problemes com el despoblament, la ruïna econòmica del camp o la pèrdua dels referents propis davant les modes i costums importats, sovint amb rerefons consumistes.

Ací els podeu llegir:

–Pare Nostre sant Antoni,
un any més, passat Nadal,
en el carrer dels gitanos
es reunix el veïnat.

Com vós massa bé sabeu,
de gallets, no anem sobrats,
però a espenta i a coratge
no mos guanya el més templat.

Hem trencat la vedriola,
demanem la voluntat,
p’a que el dia de la festa
no trobeu res a faltar.

Tindreu processó complida,
la missa amb sermó, com cal,
dolça coca beneïda,
i a la nit, focs i sopar.

Potser trobareu estranya
la llengua del capellà,
diu que ve de Veneçuela,
i té el parlar ensucrat.

Però gràcies a Internet,
no vos heu de preocupar,
fins i tot els gats i els gossos
saben que això és castellà.

Talment com la nostra llengua,
que anomenem valencià,
sent la mateixa que parlen
mallorquins i catalans.

En aquest idioma excels,
que han parlat papes i sants,
voldríem cantar-vos glòries
de l’any que ara s’ha acabat

Però, mireu, sant Antoni,
no vos volem enganyar,
la cosa no ha rodat bé
i pinta d’empitjorar.

No vos parlem ja del món,
que a gosades l’enfangà,
amb això del calfament,
el Brèxit, Putin i Trump.

Al nostre poble les coses
tampoc no roden com cal:
La casa del Fideuero,
en peça mos s’ha assolat,

la del tio Secondino
l’hem haguda de tombar,
i encara en queden algunes
que amenacen de fer jaç.

La mitat de cases buides,
els bancals sense llaurar,
i els jóvens a l’estranger
o al poble del costat.

Abans les quintades eren
d’una dotzena en avant,
i ara amb una criatura
pugem a revoltejar

Que què faran els polítics…?
Després de molt cavil·lar,
han descobert Catarroja
i inventat la sopa d’all.

Diu que en los pobles menuts,
a l’entrada posaran
un cartell ben gros que diga:
Que viva el mundo rural!

Hay pinos, montes i ríos
y mucha tranquilidat,
y puedes plantar un huerto
con favas i tomacar!

D’afalacs i ensabonades,
comencem a estar-ne farts.
Per si volen escoltar-la,
esta és la realitat:

Les taronges, ni donaes,
els caquis, ni regalats,
les olives, a vint cèntims
i els albercocs p’a tirar.

Si volíeu cobertura
vos n’eixiu a passejar,
en trobareu un filet
mirant a Beniatjar.

Alguns sabuts argüixen
que això és el lliure mercat,
però també hem sentit dir
que ací hi ha engabiat:

Si convé, el de la corona
s’abraça amb el del turbant:
Dona’m uns barrils de brent,
tin armes de bon matar.

Si és cosa de grans negocis
massa prim no cal filar,
i a los pobres aldeanos
que els envien a la mar.

Mos sap molt mal molestar-vos,
però estem tan apurats.
No mos podríeu, sant pare,
sàviament aconsellar?

–Fills meus, parlem de l’oratge:
Quin ponent que ha fet enguany!
Donem gràcies de la pluja
que sant Pere ha disposat.

Els barrancs canten gojosos,
plenets de flors los bancals,
la font de Baix, una glòria,
sentir-ne l’aigua xorrar…

–Repunyeta, sant Antoni,
quin mosquit vos ha picat?
La vellea vos acaça,
o heu pescat un constipat?

–Calleu, fills meus, si poguera…
res m’agradaria tant,
però ni el cel no se salva
d’això del lliure mercat.

Tenim els Reixos de morros
darrere el pare Nadal,
I amb això del Haloween
de vaga estan Tots los Sants.

Del dejú del sant divendres,
hem passat al Black Friday,
i amb l’invent del Happy birthday
ja ningú celebra el sant.

Demaneu que un burro vole,
que em bega l’aigua del mar,
que pel forat d’una agulla,
un camell faça passar.

Però que el poble recobre
aquell esplendor d’abans…
parleu amb Nostre Senyor,
santa Rita i sant Cugat.

The post Vint-i-cinc anys de versets satírics a Sant Antoni d’Otos appeared first on VilaWeb.