Vint-i-cinc anys del Ball dels Locos, la muixeranga de l’Olleria

Enguany fa vint-i-cinc anys que membres de l’agrupament Scout Sant Jordi de l’Olleria, junt amb altres persones de l’Olleria, van emprendre una àrdua tasca de recuperació patrimonial sense acabar de ser-ne conscients. En parlem amb Eva Albinyana, fundadora del Ball dels Locos i presidenta de l’agrupació durant els darrers anys.

El 1995 es va fer una trobada a Mallorca per a teixir vincles entre l’escoltisme d’arreu dels Països Catalans, en la qual van participar els caps de l’agrupament escolta ollerià. Així, com ens explica Albinyana, d’entre tots els tallers que s’oferiren a l’encontre el que més els va cridar l’atenció fou el dels castellers, elaborat pels escoltes de Catalunya: ‘ens va semblar molt interessant, i quan vam tornar vam saber que s’havia trobat informació d’un antic ball amb torres humanes al poble. Mobilitzàrem alguns contactes i vam buscar grups de gent afí per a començar a recuperar cultura popular a l’Olleria’. Aquesta iniciativa no només va suposar la creació de la muixeranga, sinó que també es va consolidar el grup de danses El Revol, que junt amb la colla de tabals i dolçaines La Morralla emprengueren un camí important cap a la recuperació patrimonial.

A partir d’entrevistes amb persones grans del poble i dels primers documents que s’havien trobat en un antic casalot que parlaven de l’existència del Ball dels Locos, es va emprendre un procès d’investigació que donaria lloc a la nova fundació de la muixeranga: ‘Nosaltres no sabíem ni què era el ball dels valencians!’ –diu Eva Albinyana. L’any 1998, l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida va publicar un quadern amb text de Josep Albinyana amb unes primeres aproximacions sobre aquest element patrimonial que constitueix en si el Ball dels Locos. Aquesta popular tradició de l’Olleria s’ha de contextualitzar dins el que es coneix com a Ball de Valencians, unes representacions que han estat considerades per diversos autors com l’etnòleg Joan Amades l’origen dels actuals castells: ‘aquest ball, conegut amb el nom de ball de valencians, constava d’una sèrie de quadres de dansa, acompanyats de música de gralla, i finalitzava amb l’aixecament d’una petita estructura humana, anomenada torreta, de tres o quatre pisos d’alçada’.

En síntesi, el ball consistia en una dansa que concloïa amb la formació d’una torre humana i es coronava amb la realització d’alguna figura com la ‘figuereta’, una de les més característiques de la muixeranga olleriana. Si bé el Ball  de Valencians compta amb documentació dels segles XVII i XVIII, no es coneixen els orígens exactes d’aquesta representació a l’Olleria, les primeres referències escrites de la qual daten del segle XIX. Si més no, un article d’Emilio Gil Lila publicat al llibre de festes de 1968 afirma que ‘Els Locos tuvieron su última presencia en las fiestas del año 1918’. Pel que es pot deduir d’aquestes fonts (que inclouen, per exemple, els programes de festes) on es menciona El Ball dels Locos, aquests participaven en processons i més comitives encarregant-se d’obrir els seguicis i de guardar l’ordre de manera simbòlica. Als arxius de la Casa Insa, la famosa tenda valenciana de vestits i disfresses amb més d’un segle d’història, hi ha constància del lloguer de la indumentària dels Locos de l’Olleria. Vestien a ratlles, amb calcetins de colors, espardenyes de veta amb cascavells i duien a la mà carxots de pell de conill que utilitzaven per a una dansa de bastons.

El  grup Scout Sant Jordi i els amics del Ball dels Locos recuperaren tant els balls i les figures humanes com la vestimenta i la música tradicional. I cada juliol, a la plaça de la Vila, el grup de danses El Revol, la colla de tabals i dolçaines La Morralla i El Ball dels Locos celebren la cultura popular en la Festa de La Magdalena des de fa vint-i-cinc anys.

Es diu que el Ball dels Locos foren els primers a incorporar dones a la muixeranga l’any 1995, una qüestió que ha suscitat debats dins el món muixeranguer que viu des de fa uns anys un moment d’auge i renovació. Eva Albinyana, fugint de les polèmiques, explica que la coeducació sempre va ser un dels pilars del projecte Escolta a partir del qual es va desenvolupar la muixeranga. Per tant, que les dones en formaren part fou un procés natural i no premeditat.

El fet que haja reviscolat l’interés per la cultura popular a través d’aquesta nova etapa de bonança que travessa el món muixeranguer ha posat sobre la taula la urgència de recuperar el patrimoni immaterial dels nostres pobles. Un patrimoni constantment amenaçat per la globalització, l’homogeneïtzació cultural i les mutacions socials de les darreres dècades. Les muixerangues han servit per a exemplificar que no hi ha millor garant per a la salvaguarda del patrimoni que la comunitat en si. A causa de la pandèmia, enguany no s’ha pogut celebrar el 25è aniversari de la Festa de la Magdalena. Les colles muixerangueres, en general, s’han vist greument afectades per  la situació. Al remat, esperem que vindran dies millors i que les nostres colles podran tornar a tocar el cel.