En un món on hi ha tanta i tanta gent sola i desconsolada (i encara més en aquest temps marcat pel coronavirus), el poeta Joan Margarit va ser un home d’una gran calidesa humana, que oferia la seua poesia com un instrument de consol molt potent. Per això, en una entrevista de desembre passat, aquest gran poeta afirmava que treballava ‘per consolar gent solitària, amb una eina de consol que es diu poesia’. Aquestes paraules estan molt a prop del profeta Isaïes, quan exclamava: ‘Consoleu, consoleu el meu poble, diu el vostre Déu’ (Is 40:1). I és que utilitzant la poesia com a consol, i també l’amor, elements que acosten (i molt) Joan Margarit a l’esperança del cristianisme i al missatge de Jesús de Natzaret, aquest poeta afirmava, sense amarguesa ni pessimisme, que ‘fer-se vell és un avantatge’, ja que ‘l’única cosa que t’interessa és la veritat i la bellesa’.

Nascut el 1938 a Sanaüja, a la Segarra, començà a escriure de ben jove en castellà. Més tard, animat pel poeta Miquel Martí i Pol, ho va fer en català.

Malgrat el dolor que va marcar la seua vida per la pèrdua de la seua filla, Joan Margarit,  que ha passat per dures i llargues sessions de quimioteràpia, deia que ‘el més important és que tot aquest temps he estat acompanyat’, ja que la seua muller i ell feia seixanta anys que estaven junts.

Durant el 2020, marcat per la pandèmia, el poeta Joan Margarit ha escrit seixanta poemes, en un any que ell mateix descrivia com ‘horrible i meravellós’ alhora. Per això amb ironia i amb un fi sentit de l’humor, Margarit deia que en tots els poemes que ha escrit el 2020, ‘els lectors poden estar tranquils: no hi parle del coronavirus ni de coses d’aquestes’.

Poeta de la veritat, Joan Margarit afirmava que ‘la poesia és l’activitat humana que necessita més allò que en diem veritat’, perquè, com deia aquest poeta, ‘un poema sense veritat no val res’. I afegia encara: ‘el poeta no ha de buscar la bellesa, sinó la veritat’. Margarit deia també que ‘escrivint sobre la veritat del meu interior, m’he adonat que consolava el lector’. Per això Oriol Ponsatí, director de la Institució de les Lletres Catalanes, ha dit que la poesia de Joan Margarit és molt apropiada per a ‘combatre el desconsol’.

En una societat ‘líquida’, caracteritzada pel relativisme, el poeta Joan Margarit, que era catedràtic de Càlcul d’estructures, reivindicava la cultura de l’esforç i per això afirmava amb valentia que ‘les coses que no t’han costat esforç, no tenen valor’.

Joan Margarit, un dels poetes més estimats i llegits (amb l’obra traduïda a l’anglès, el portuguès, el francès, l’euskera, l’alemany, el rus i l’hebreu), ha rebut, entre més, el premi Vicent Andrés Estellés (1982), el Crítica Serra d’Or (1982, 1987 i 2007), el Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (2008), el Reina Sofía de Poesia (2019) i darrerament el Cervantes (2019).

Pels seus bonics, íntims, càlids i entranyables poemes, Joan Margarit ha estat definit com la veu serena, valenta i consoladora. I també com a arquitecte de les paraules.

Després del camí d’aquesta vida (‘me n’aniré estimant-vos’, ens deia) com a artesà de consol i de veritat per als altres per mitjà dels seus bonics poemes, estic segur que el professor Margarit ha arribat a la visió de Déu, veritat absoluta, Déu de consol i d’amor.

I és que Joan Margarit ha estat un poeta pròxim, amb una obra, com ha dit Carles Duarte, ‘que serà vigent per sempre’ i que restarà amb nosaltres.

The post ‘Viure és buscar el lloc on poder estimar’ appeared first on VilaWeb.