En plena explosió de la variant òmicron, més que desbocada, els contagiats, com veiem, augmenten més i més cada dia. Crec que, en bona part, molts d’aquests contagis es produeixen perquè molta gent, que ha estat en contacte amb un positiu, no rep la trucada de Sanitat per a fer-se la PCR i així, si és positiu, confinar-se. I com que no tothom pot pagar vuitanta euros per una PCR, hi ha gent que continua fent vida normal si els símptomes són lleus. I és que una família amb quatre membres, si un d’ells ha estat contacte directe amb un positiu de covid, i no rep (com en el cas de l’amiga que comente) cap avís de Sanitat, s’haurà de gastar 320 euros per les quatre proves. És evident que en la situació de crisi econòmica que patim, no tothom pot fer una despesa així.

No estic culpant, pel cas que comente, els magnífics professionals de la sanitat, metges, infermers, farmacèutics i investigadors, que estan donant més del que poden i que arriben a l’esgotament per la insuficiència en les plantilles als hospitals i a l’atenció primària.

Com informava Levante-EMV, “la sisena onada desborda els centres de salut”, amb fins a “75 visites per metge al dia”, cosa que vol dir sis minuts de visita per malalt. Cal recordar que en aquesta onada, la incidència continua disparada “i arriba als 1.000 casos al País Valencià”. Per això, la Sra. Eva Suárez, de la Societat Valenciana de Pediatria, deia que els professionals de la Sanitat ja no poden més i que “el 90% del que atenem és covid”, amb un treball esgotador d’aquests metges i infermeres.

També el Sr. Javier Blanquer, de la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària, afirmava que “hui estem pitjor que fa un any i tres o quatre vegades pitjor que fa cinc anys”. I encara, la Sra. Eva Planas, de Sanitat UGT-PV, recordava que la retallada de plantilles és “una qüestió heretada de fa molts anys”. I és que a causa del col·lapse tan gran als hospitals i a la primària, Sanitat ha renunciat “a fer el rastreig de contactes davant l’allau de positius”.

Per això mateix, i sense més dilacions, és urgent d’invertir més en sanitat per a ajudar els professionals que, com he dit, treballen d’una manera heroica i abnegada. Si s’han de fer retallades, no s’haurien de fer mai en sanitat, ensenyament i serveis socials, que són els que permeten el benestar dels ciutadans. Els polítics són els primers que haurien de donar exemple d’austeritat. Em sembla escandalós i immoral que, en la crisi econòmica que patim, el president del govern espanyol cobre cada mes 7.211,84 euros, molt més d’un milió de les antigues pessetes! I sense haver de pagar un lloguer per a viure, mentre que cadascuna de les tres vice-presidentes del govern del Sr. Sánchez cobren 6.778 euros també cada mes. Pel que fa al president Puig, el seu sou cada any és de 83.648 euros.

Que els polítics comencen a retallar en altres àmbits, potser més vistosos i que llueixen molt pel que fa a inauguracions, però que no són tan necessaris com la sanitat.

Cal també que els vaccins arriben a tothom (i de seguida), ja que als països del Tercer Món no han arribat les dosis per a poder vaccinar els seus habitants. I encara, cal que la població aposte per vacunar-se, tot i que com ens recorda el Dr. Pere Bonet, desgraciadament “s’estén un corrent que, sota el lema de llibertat, va guanyant terreny, els ayusocionistes”, malgrat que “la sobremortalitat a la regió de Madrid va ser d’un 44% superior l’any 2020, la més alta de les regions europees”.

Per altra part, els polítics, davant situacions d’emergència, cal que prenguen també decisions d’emergència. Ha estat una irresponsabilitat (com ja va passar el 2020) “salvar” el pont de la Puríssima, el Black Friday, Nadal i ara els Reis, per a quedar “bé” davant la ciutadania. Considere una irresponsabilitat que alguns ajuntaments no hagen decidit de suspendre les campanades de la nit de Cap d’Any o les cavalcades de Reis. O que l’autoritat no haja suspés altres actes de masses, com els partits de futbol. Fins i tot pense que, davant la gravetat del moment, els bisbes també haurien de donar exemple de responsabilitat i tancar els temples (com es va fer en la primera onada del virus) per a privilegiar la salut. De fet, Jesús posava per davant els hòmens al culte, i per això la guarició dels malalts estava per damunt del culte. Perquè “el dissabte ha estat fet per a l’home, i no l’home per al dissabte” (Mc 2:27). I és que no es tracta de reduir, sinó de suprimir tots aquells actes que afavoreixen els contagis, com les entrompades. I evidentment, la restauració hauria de tindre l’ajuda que necessita pel tancament de restaurants i de bars.

Ara, el que és urgent és salvar vides, no ponts ni festes, ni campanades de final d’any. Encara que només siga per respecte al treball abnegat i al sacrifici dels professionals de la sanitat. Ja tindrem temps de celebrar més endavant les festes que ara, per responsabilitat, els polítics haurien de suspendre.

Als polítics se’ls ha de demanar valentia quan han de prendre decisions, i per això no haurien d’actuar pensant només en les enquestes i en la popularitat. Perquè primer és la vida. Després les festes.

The post Vuitanta euros appeared first on VilaWeb.