Pau (només) a les persones de bona voluntat?

Sempre m’ha cridat l’atenció aquella afirmació excloent que presidia els betlems de la nostra infància i que resava ‘Pau en la Terra als homes de bona voluntat’. El que jo entenia, i ja no entenc, és que als que no tenien ‘bona voluntat’ que se’ls enviaren els tancs i els bombarders, fins que aprengueren a tenir una millor tendresa amb nosaltres. Un ‘nosaltres’ que jo entenia, i ja no entenc, excloent referit només als cristians practicants i no practicants que, sumats, érem els bons de la pel·lícula.

‘Ells’, ‘els altres’, els que encara no tenien bona voluntat amb nosaltres, eren els musulmans, els ateus, els jueus, els salvatges sense civilitzar, els… Els dolents de la pel·lícula, els que sempre acaben a la presó o morts en el món de la ficció o en el de la realitat.

Naturalment escric sobre aquests pensaments, diguem-ne ideològics, o religiosos, o etnogràfics, tot reflexionant sobre els darrers fets sagnants causats, tot hi fa pensar per un home religiós musulmà, a un mercat de Nadal de Berlín. L’home religiós musulmà que escampà la sang pels carrers alemanys també devia tenir present un manament de l’Alcorà semblant a aquella afirmació cristiana de què parlava abans, la de desitjar la pau a les persones de bona voluntat. A l’Alcorà s’entén la idea de l’umma com el conjunt dels creients musulmans, com una comunitat sòlidament unida en què tots són germans els uns dels altres. L’umma ‘és la millor comunitat de totes les del món’ que té com a funció fomentar el Bé i prohibir el Mal.

La seua religió mana que qui perjudique la comunitat ha de rebre un càstig exemplar; que aquells que, des de dins, s’oposen als interessos de la comunitat han de ser reduïts per la força. I, atenció a l’origen del problema amb els ‘infidels’: els deures de caritat es tenen només en l’umma, és a dir, envers els altres musulmans, no pas envers els infidels. O siga, que tant uns religiosos com els altres, una altra vegada els moros i els cristians, continuen amb la tradicional, amb la vella, amb la mateixa idea excloent de considerar que la pau només s’ha de demanar als seus déus per a un nosaltres excloent. Als de fora de la comunitat, que els foten!

Alguns direu que no tots actuen d’igual manera, que ‘aquells’ vénen als nostres països a matar ‘infidels’, a posar bombes als trens, a la premsa satírica, a llançar camions a sobre la gent… i que ‘nosaltres’ això mai no ho fem. Què? Com? Que això mai no ho fem?

Que la Pau siga sempre amb vosaltres! Amb tothom i totdon.