12.01.2017 - 19:58
|
Actualització: 12.01.2017 - 20:58
Quasi ja com una tradició, quan s’acosten les festes que pobles i barris dediquen a Sant Antoni amb fogueres, porrats, la llum de l’ermita del sant a Bocairent o la subhasta de Fontanars dels Alforins, el llibret de les festes d’Otos del sant patró d’animals domèstics i de treballar reprodueix els ‘versets’ que cada any li dedica Joan Olivares.
Són uns poemes de to popular que des de 1996 fa l’escriptor sobre la celebració local, i sempre amb referències a l’actualitat de forma satírica.
Ací podeu llegir el d’enguany:
-Lloat siau, sant Antoni,
per més que passen los anys,
no hi ha festa com la vostra,
ni com vós cap altre sant
que escolte los nostres precs
i mos puga consellar.
Vos ho agraïm de bestreta,
i ací teniu el d’enguany:
que al molt dilecte sant Pere,
digueu de la nostra part
si no podia mostrar-se
un pessic més mesurat
en lo negoci de pluges
i oratges en general.
Segur que esteu al corrent
que en este any que ha passat,
tot han sigut destarifos,
disgusts i calamitats.
Ni en hivern ni en primavera
no ha fet una arruixâ,
tal ha sigut la sequera,
que per haver de regar
mandarines i taronges,
caquiers i melonar,
hem hagut de captar aigua
en un poble del veïnat.
I si penseu, sant Antoni,
que no mos podem queixar
perquè a final de carrera
la campanya s’ha salvat,
és que encara no sabeu
de la missa la mitat:
s’ha perdut mitja collita
per la cosa del tamany,
i entre plagues i granissols,
l’altra mitja s’ha malvat.
Al capdavall, sant Antoni,
el llaurador ha quedat,
amb la mà dreta darrere
i l’esquerreta davant.
I lo que és pitjor encara,
hem perdut la dignitat:
amprar-los aigua als de Bèlgida!
Si els vells alçaren el cap…
Per si no n’hi havia prou,
en desembre ben entrat,
no sabem al bon sant Pere
quina mosca li ha picat,
però fóra mosca o puça,
s’ha quedat ben descansat,
i ha amollat en quatre dies
la que havia estalviat.
Adéu màrgens i camins,
quines solsides tan grans,
si ara volem arreglar-les,
mos haurem d’empenyorar.
Feien fredat, aquells xorros,
els barrancs tots desbocats…
si la presa de Bellús,
mos arriba a rebentar
el campanar de Senyera
se’l troben enmig del mar.
La llàstima, sant Antoni,
i això ho dic per a acabar,
és no tindre canal 9
informant del temporal,
perquè les teles d’Espanya,
si no és cosa del robar,
de los pobres valencianos
més aïna fan poc cas:
“Hay temporal en Levante,
un par de muertos i tal…”
Jordi, Victòria, Fortea…
com vos trobem a faltar!
I puix que ha eixit a conversa,
ens permetem demanar
si per un casual sabíeu
lo de la tele com va,
que ja són tres anys complits
i no els sentim alenar.
¿Podríeu, vós, sant Antoni,
ja posats a demanar,
havent marmolat sant Pere,
amb Nostre Senyor parlar,
a vore si ho endreçava
barata un bon berenar?
-Ni sant Pere, ni sant Jaume,
ni la cort celestial,
canviaran, fills meus, l’oratge
si no feu la vostra part.
Que la pluja no sap ploure,
a ningú no ha d’estranyar,
ja fa molt de temps que ho deia
amb versos bells el cantant.
I si fa uns anys que trobeu
el tuacte escarotat,
és per tot eixe ceodós
que no pareu d’amollar
amb tant de cotxe i d’avió,
i d’aires condicionats.
Quant a la televisió,
a gosades vectigal,
tant de fer-se avant i arrere,
esta gent em fa pensar
que potser no hi deu haver
més solució que resar.
· Recull dels versos publicats per Joan Olivares des de 1996 a 2015
