Hui, 19 de març, festa de Sant Josep, vull recordar un article deliciós a la revista Sicània, de juny de 1959, on l’escriptor Jordi Valor i Serra descrivia amb detall la festa de Sant Josep a Benissa. Al final de l’article, Jordi Valor deia: ‘El més grat de la vida són els records i enyorances dels millors moments viscuts’. És amb eixe sentiment, compartit amb Jordi Valor, que vull recordar el seu text, com a homenatge a aquest gran escriptor alcoià.

Jordi Valor destacava com era d’important ‘la dolçor inefable dels més sants costums de la nostra terra’. I d’entre tots ells, Valor defenia ‘la diada del patriarca Sant Josep a la vila de Benissa’. Ens recordava que a prop del 19 de març, malgrat ‘la neu a l’ombra de Bèrnia o de la més llunyana Serrella, la tebior primaverenca comença a envair l’àmbit dels lluminosos carrers benissencs’. De Benissa, Jordi Valor en descrivia ‘la magnífica església parroquial de la Puríssima Xiqueta’ i ‘la pietosa tradició dels Set Diumenges de Sant Josep’.

En la festa de Sant Josep, a Benissa, quan acabava la missa en honor del sant patriarca, la gent feia un solemne esmorzar, ‘generalment de bunyols amb cafè’. I després, com deia Valor, ‘ve lo millor. Les visites als Peps i Pepes que són a muntó en la vila’. Per això els amics ‘formen colles de sis o set per banda i au, a casa de Pep de Tal; i després a tal Pepeta, i a la senyora Pepa; i a Pepiqueta de Tal; i a Mari Pepa’. I vinga entrar i eixir de les cases i dolços i més dolços: ‘pastisset per ací, bunyolet per allà, que si polvoró, que si sospirs de monja, que si mantecat casolà, que si rotllet d’ou’.

Amb el pap ple, com deia Jordi Valor en aquest article, ‘qui dina després?’. Per això ‘la dona o la mare de cadascú es queixen que tan bon putxero siga rebutjat per l’espòs o fill, ignorant que vénen atapeïts de pastes i copetes, farcides de bunyols o pastissos’. I és que, com escrivia Jordi Valor, ‘el dia de Sant Josep a l’esmentada vila de Benissa, té la importància vital d’ésser el dia del Sant del trenta per cent, i crec que em quede curt, del seu cens de població’. De fet, els dos únics amics de Benissa que coneixia jo, es deien Josep: el bon amic Josep Enric Sala, que va viure a l’Alcúdia, i el magnífic professor meu de francès al batxillerat, Josep Iborra.

Jordi Valor definia el dia de Sant Josep ‘com lo més gran de l’any a Benissa, després del de la Patrona, la Puríssima Xiqueta’. I per això, acabava l’article demanant a Déu que ‘vullga molts anys conservar en aquesta vila la santa tradició de la festa josefina, curumull i corona de les nodrides Comunions dels Set Diumenges de Sant Josep’.

58 anys després d’aquest article, segurament que els costums hauran canviat molt a Benissa. No sé si hi haurà encara el ‘trenta per cent’ dels habitants d’aquesta vila que porten el nom de Josep, Pep, Pepa o Pepica. O bé predominaran els Jonathan, Ivan, Kilian, Jessica, Abril, Leyla o Aran.

En qualsevol cas vull desitjar a tots els ciutadans de Benissa, una bona festa de Sant Josep, amb ‘bunyols, polvorons i sospirs de monja’.

I que el patriarca Sant Josep continue protegint els ciutadans d’aquesta vila tan bonica de la Marina Alta i també a tots els del País Valencià.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]