Susana contra els interessos dels valencians

Acte 1r: Susana Díaz visita Ximo Puig a València i jura i potser perjura davant el president valencià, amic i company de partit, però ex-amic de Pedro Sànchez, que defensarà el corredor mediterrani de la costa des d’Algesires a França passant per València per damunt de tot, i que si és un dia presidenta del govern de les espanyes serà la primera decisió que prendrà.

Acte 2n: Susana Díaz visita Javier Lambán a Saragossa i jura i potser perjura davant el president aragonés, amic i company  de partit, però ex-amic de Pedro Sànchez, que defensarà el corredor ‘mediterrani’, però madrileny, des d’Algesires a França passant per Saragossa, per damunt de tot, i que si és un dia presidenta del govern de les espanyes serà la primera decisió que prendrà.

Acte 3r: Susana Díaz visita el seu psiquiatra a Sevilla i jura i perjura davant el doctor, hipotètic company de partit, que li done pastilles contra la seua esquizofrènia cada dia més aguditzada. El doctor li recomana deu caixes d’un antipsicòtic de llarga durada i li cobra la visita al preu de tarifa normal, perquè això de gratis s’ha acabat, ja que es va donar de baixa del partit quan allò del pas del No és No al No és Sí.

Epíleg: Andalusia i Aragó es posen d’acord i signen solemnement un patracol o un protocol -a efectes criminals deu ser el mateix- contra el Corredor Mediterrani de vora mar. Susana Díaz, i el seu espavilat company aragonés, Javier Lambán, volen reclamar al govern espanyol actual o al pròxim, és a dir al presidit per ella mateixa, que abandone l’aventura del corredor marítim i defense el del recorregut pel secà. O siga, que per fotre els valencians i les seues últimes punyetes pseudo-catalanistes volen que s’abandone la idea del camí més curt per a arribar el corredor a França, el qual passaria per Múrcia, Alacant, Castelló, Tarragona i Barcelona. Susana i Javier volen que el corredor arribe a França passant per Algesires, Antequera, Madrid, Saragossa, Tarragona i Barcelona. Olé, olé olé! Susana Díaz, si els psiquiatres sevillans, companys de partit o no, no hi posen remei, potser arribe a governar l’estat espanyol, si així ho desitgen els capos del seu partit, l’Ibex-35, la conferència episcopal i els militants socialistes que queden i/o que quedaran després de la garbellada que s’han fet i que estan encara per fer. Preguntat sobre el tema un socialista d’a peu dels que queden a Albaida, membre de l’equip de l’empresa privada que dirigirà la seguretat de les instal·lacions culturals d’Ontinyent (quina seguretat?, quina cultura?), ha contestat amb una esperada, però ridícula obvietat: ‘Tots els camins porten a Roma!’.