Curs 1963-64 (3)
«Ara que ho pense amb calma, quants viatges degué fer ma mare a ca l'ordinari i l'agència de transports del Ros a recollir la bossa de roba bruta que jo enviava, per a llavar-la i després tornar-me-la a enviar neta!»
«Ara que ho pense amb calma, quants viatges degué fer ma mare a ca l'ordinari i l'agència de transports del Ros a recollir la bossa de roba bruta que jo enviava, per a llavar-la i després tornar-me-la a enviar neta!»
«L'Església valenciana ha donat l'esquena a la llengua i ha preferit adoptar el castellà en un exemple evident d'autoodi»
«Els anys següents vaig tindre temps de comprovar que les matrícules d'honor no queien del cel i que els qui en treien posaven els colzes damunt dels pupitres més hores que no jo»
«El que s'hauria de fer, si regnara un poc el trellat i la sensatesa, diria Juvenal, és buscar terrenys per a construir un centre de dia i una residència de gent gran abans que no el camp de futbol.»
«Evocar vivències d'un període, de sis anys en el meu cas (1963-69), no és una tasca fàcil. Però curiosament recorde amb molta claredat les vivències, sobretot dels primers anys quan era un xiquet que observava atentament què passava al meu voltant i procurava d'amarar-me de tot com una esponja»
«Quan una institució com la corona, dissenyada per a ser exemple per a tota una societat, deixa de ser-ho i s'esquerda vol dir que ja no serveix i que, d'alguna manera, ha deixat de complir la finalitat per a la qual va ser dissenyada»
«Tots els projectes i obres grans són producte del treball de molts homes.»
«La meua paraula favorita per ara és, sense dubte, 'covidiota', un neologisme molt apropiat per a descriure el comportament de tota aquella gent que no respecta cap de les mesures de seguretat que ens han repetit fins a l'avorriment»
«Tota eixa vida rural, a l'aire lliure, jocs pels carrers, sense televisió, i tan sols els llibres d'escola formaven tot el nostre bagatge; almenys el meu. I així, una estació rere l'altra: des que les fulles dels arbres eixien fins que queien a la tardor i venia l'hivern.»
«Amb eixe genoma destructor dels països protestants no sorprenen gens hui en dia els episodis de destrucció d'estàtues erigides en memòria dels colonitzadors, dels esclavistes i d'aquells que van intentar que els indígenes i indis nadius deixaren de ser-ho sense demanar-los l'opinió.»