"L'aprenentatge escolar no pot estar desvinculat del dia a dia. Com més no estiga, més avorriment i frustració produirà en els aprenents i més alt serà el percentatge d’abandonament escolar"
"A un dels semisoterranis hi havia almenys vint sales xicotetes amb un piano cadascuna. Llàstima que jo no parara més atenció a les seues lliçons, ja que aleshores estava enjogassat amb el futbol, la música moderna i la guitarra"
"Fer guerres és una cosa, però costejar-les a base d’impostos als súbdits castellans, era una altra cosa; sobretot quan València, Catalunya i Aragó, amb els nostres furs propis, es negaven a contribuir a la causa bèl·lica"
"Secularitzar-se és una paraula que ara resulta fàcil de sil·labejar, però a mitjans dels seixanta era un verb el significat del qual no apareixia encara als diccionaris de la jerarquia eclesiàstica"
"He de dir que la confiança excessiva entre professors i alumnes no és bona. Els professors són professors: no són col·legues dels alumnes. Punt."
"A quinze anys vaig descobrir que “la dama modernitat” ja s’havia colat pels intersticis del recinte quan un dia, en compte de posar-nos música clàssica pels altaveus durant els àpats, va sonar una cançó de Juan & Junior"
"Regles que a mesura que em faig gran trobe a faltar cada vegada més en la societat en què visc, i més en aquests temps d’ansietat, angoixa i confusió que ens inocula la pandèmia"
"I eixos valors que la humanitat i els sistemes educatius necessiten, evidentment amb urgència, no s’aconseguiran amb tot a distància, que és on sembla que ens encaminem passet a passet, d’amagatontes, sense que n'acabem de ser conscients."
«Qui haja passat per un internat o haja fet la mili sap perfectament que no es poden fer filigranes culinàries per a un regiment»
«D'alguna manera, el Nostre Cau era un club juvenil alternatiu per a gent que en aquell moment tenia aproximadament de 17 a 25 anys, on es promovien activitats innovadores en un moment d’efervescència cultural al poble»
