23.05.2020 - 16:56
|
Actualització: 23.05.2020 - 18:56
Per culpa del coronavirus, l’intrús que ens ha capgirat la vida i els plans previstos en aquestes llargues setmanes, hem passat i estem passant, uns mesos molt durs, afligits i apagats. I la recomanació de la biblioteca d’Aielo de Malferit d’aquest mes va en consonància amb aquest estat d’ànim generalitzat, no perquè el llibre siga trist, sinó per obscur. També perquè en cada capítol, que són històries independents, els protagonistes experimenten sentiments d’aquesta mena: debilitat, por, ràbia, impotència, dolor…
Ara ho entendreu. Hui ressenyem un llibre ambientat a casa nostra, ambientat en la part fosca de la història valenciana. Per què no parlar-ne? Al capdavall la vida, ara ho sabem més que mai, no és sempre de color rosa. Així que és bo conèixer-ho tot, la part bonica i dolça de l’existència i també la part negra i agra. Molts relats posen els pèls de punta.
En aquest cas, amb 101 crímenes de València, llegim la porció més depriment i extravagant, la més repugnant i immunda, la part més morbosa, supersticiosa o misteriosa. I aquests qualificatius no us han de fer arrere en la lectura, perquè tothom coincidirà que és un llibre realment curiós, molt fàcil de llegir perquè són relats curts que tenen tocs d’intriga, perquè atrau el fet de saber que són passatges de vides reals, i també perquè tracten temàtica diferent. El lector pot triar i llegir amb més deteniment el que li abellisca.
Diu un dels textos que tothom tenim eixa part perversa i maligna que nuguem bé des de menuts al subconscient on està presonera i hauria de restar per sempre. Pot ser, el que és cert és que no cal ser patològic per a llegir aquest llibre, només tindre curiositat. I té l’al·licient que els relats estan ambientats en els nostres pobles i carrers encara que moltes localitzacions i identitats les han canviades per a protegir als protagonistes reals, bé víctimes o culpables.
Alguns relats són actuals i els tenim presents perquè foren casos amb molta repercussió mediàtica. Jo mateixa recorde un cas en concret que passà a Ontinyent, fa anys. El cas no es va resoldre. Altres casos són més antics i fins i tot hi ha successos de fa segles.
Conegut o no, llegir sobre la part fosca que tots guardem a l’interior ajuda a entendre’ns com a persones, encara que hi ha alguns comportaments difícils de comprendre i impossibles d’assimilar per cruels o demencials.
Jo he llegit tots els relats i aconselle compaginar 101 crimenes de València amb alguna altra lectura diferent, perquè llegir tant de successos junts pot resultar asfixiant. Però llegint el llibre a poc a poc resulta molt interessant.
Algunes històries m’han agradat pel contingut i altres per la redacció i l’estil. No tots els relats estan firmats per escriptors amb un currículum literari extens; cadascú té el seu ofici, i hi ha molta varietat, la qual cosa enriqueix el compendi. Per a alguns és la primera vegada que veuen un relat imprès en paper, altres són uns experts en relats curts o poesia, n’hi ha que són blocaries i també estan els que tenen molt publicat perquè són uns experts escrivint. Però tots i totes tenen un punt en comú, l’estima per l’escriptura i que han escrit bé aconseguint atrapar el lector.
El repte proposat per l’editor no era fàcil. Donava als autors i autores un retall de premsa, sentència o qualsevol punt de referència del cas en qüestió i havien de contar el cas lliurement. I el resultat és variat: uns es posen en la pell del protagonista o la protagonista, altres són espectadors, uns parlen en present i altres en passat. Cada relat, que es distingeix pel format de lletra amb el que ha estat imprès, està encapçalat per un títol i una cita que dóna pistes de què llegirem. En acabar el text, podem saber qui l’ha escrit perquè mostra una xicoteta biografia de l’autor o autora, tots nascuts o residents al País Valencià. N’hi ha de la Vall d’Albaida: Núria Espert Mas, que situa el seu relat en temps de la Inquisició; Esther Tauroni Bernabeu, que explica un cas de pederàstia; i Maria Vañó Vicent escriu sobre la desaparició de la xiqueta a Ontinyent.
I a més a més, és un llibre solidari fet per una editorial valenciana, Vinatea Editorial, tots els beneficis del qual es destinen a projectes de desenvolupament dedicats als més menuts d’arreu del món. No és aquest un bon motiu també per a llegir el llibre?
Les estadístiques diuen que la novel·la negra està d’actualitat, seguir el fil d’un cas investigat per experts agrada. Doncs en aquest llibre hi ha més de cent casos, i tots basats en la vida real. El tema del coronavirus, que tant de maldecap ens ha dut i durà, també és un capítol fosc i encara enigmàtic que vivim en l’actualitat, bé podria estar en el llibre. Qui sap? Potser podria estar inclòs si se’n fera una segona part.