11.12.2015 - 16:09
|
Actualització: 11.12.2015 - 17:09
La llei electoral va ser redactada per les elits polítiques més grans, perquè guanyaren sempre els partits polítics més grans. Així ha estat sempre, UCD, PSOE, PP, PSOE, PP… i així serà mentre no canvie la llei. Són faves comptades! És la ‘democràcia’ que vam heretar. Només quan la circumscripció electoral siga estatal i no provincial i a cada ciutadà li corresponga un vot vàlid de veritat, com caldria en una democràcia a l’ús, podran canviar les coses.
El major inconvenient de la divisió en 52 circumscripcions és que propicia el bipartidisme a les províncies petites. En una província que tria entre 1 i 7 diputats, els votants només poden triar entre 2 o 3 partits. Si trien un altre partit el seu vot acabarà sense cap efecte, és com si el llançaren al fem, i no hauran contribuït a canviar el repartiment estatal d’escons. Això redueix enormement la llibertat política de vot i el moviment polític en aquestes províncies.
Molts votants de les províncies petites literalment tan sols poden votar a un partit, i si no els agrada el que saben que va a quedar-se els diputats de la província optaran per no anar ni a votar. Si es té en compte que prop de la meitat dels 350 escons del parlament provenen de províncies petites, que trien entre 1 i 7 diputats, es conclou que més de 100 escons del parlament són captius d’aquest bipartidisme. Mentre estiga en vigor l’actual llei electoral tindrem, de moment, dreta, PP o Ciudadanos, per càstig. I potser en quatre anys el PSOE, si es porten com cal. Marca Espanya, en diuen a d’això. Com a molt, poden variar els percentatges dels partits més grans, i fins i tot, no de moment, podria donar-se el cas de ser substituït un partit gran per un altre de característiques semblants. Això ja va passar: la UCD va morir i tot seguit la va substituir AP, que després va ser substituït pel PP, però eren els mateixos amb diferents collars.
Ara mateix, els poders econòmics+FAES han preparat un succedani del PP, Ciudadanos, per quan s’acabe de cremar el partit de Fraga-Aznar-Rajoy. Com en el Gatopardo, tot canviarà perquè tot continue igual. Ho tenen ‘atado i bien atado’ i no tenen cap gana de canviar les regles del joc, perquè així ja els ha anat bé durant prop de 40 anys i millor per a ells, per als dos grans, deixar les coses com estan. Ara està ben còmode el partit de torn en el govern i seguirà manant el PP amb tota probabilitat quatre anys més, segons diuen les enquestes. Tan còmode està ara el candidat del PP que es permet anar-se’n a Doñana de vacances mentre es fa un debat a la tele on segur que hi hauria anat si calculara que el seu triomf estiguera en perill. Potser d’ací a quatre anys li toque el torn al PSOE, o a Ciudadanos, o a Podemos, que tot pot passar a partir d’ara. Ja s’ho faran, o ja els ho faran fer al seu moment els poders econòmics, segons les seues conveniències. De moment encara els convé de mantenir de president al dòcil Rajoy, malgrat les seues manifestes limitacions personals i la mediocre imatge de democràcia corrupta, pròpia de república bananera, que el PP està mostrant davant el món civilitzat.
I per si una d’aquelles els partits sobiranistes o quasi-sobiranistes o ‘perifèrics’ com a ells els agrada considerar-nos, arribaren un dia a ajuntar-se, o si ho feren els partits d’esquerra, totes dues coses bastant improbables, ja se les arreglarien els nacionalistes espanyols per a evitar-ho, per a barrar-los el pas. De moment ja fan tant com poden per evitar que els partits petits i els ‘perifèrics’ apareguem en debats televisats a nivell estatal, als periòdics del règim o a les ràdios públiques i privades i, sovint, fins i tot en el resultat d’algunes de les enquestes que fan a nivell ‘nacional’. No seria d’estranyar, com assenyala el director de Vilaweb, que un dia ens exclogueren de participar, als partits sobiranistes, en les eleccions al congrés espanyol dels diputats. Almenys. de ganes, no els en deuen faltar.