55a Jornada Mundial de la Pau

Aquest primer de gener, com cada any, el papa ens convoca a celebrar la Jornada Mundial de la Pau, sota el lema “Diàleg entre generacions, educació i treball. Instruments per construir una pau duradora”. En aquesta 55a jornada, el papa ens convida a celebrar aquest dia per a pregar i treballar per la pau entre els pobles.

En el missatge, el papa Francesc ens recorda que “hui el camí de la pau roman, desafortunadament, allunyat de la vida real de molts hòmens i dones”. I és que com diu el papa, “el soroll de les guerres i els conflictes s’amplifica, mentre es propaguen malalties de proporcions pandèmiques, s’agreugen els efectes del canvi climàtic i la degradació del medi ambient i continua dominant un sistema econòmic que es basa més en l’individualisme que no en el fet de compartir solidàriament”. I per això el papa ens recorda que hui, “com en el temps dels profetes, el clam dels pobres i de la terra continua implorant justícia i pau”.

Francesc defensa en el seu missatge l’“arquitectura de la pau” i l’“artesania de la pau” perquè tots puguem “col·laborar en la construcció d’un món més pacífic”.

El papa ens proposa aquests tres camins per a construir una pau duradora: “El diàleg entre generacions, l’educació com a factor de llibertat, responsabilitat i desenrotllament” i finalment “el treball per una plena realització de la dignitat humana”.

Pel que fa al diàleg intergeneracional, el papa ens recorda que “el diàleg requereix una confiança entre els interlocutors”, i que per a fer realitat aquest somni, cal recuperar “la confiança mútua”. I és que dialogar “significa escoltar-se per a confrontar-se, posar-se d’acord i caminar junts”.

El papa també fa una reflexió sobre “els grans reptes socials i els processos de construcció de la pau”, una realitat en la qual “no poden prescindir del diàleg entre els dipositaris de la memòria (les persones majors) i els continuadors de la història (els més jóvens)”.

En el missatge, el papa ens diu que “si sabem practicar aquest diàleg intergeneracional enmig de les dificultats, podrem estar ben arrelats en el present i, des d’ací, freqüentar el passat i el futur”. Així, “units, podrem aprendre els uns dels altres”.

Pel que fa al segon punt, “la instrucció i l’educació com a motors de la pau”, el papa ens recorda que, desgraciadament, “el pressupost per a la instrucció i l’educació han disminuït significativament a escala mundial els últims anys”, mentre que, vergonyosament, “les despeses militars han augmentat, i han superat el nivell registrat a la fi de la guerra freda”. Per això el papa ens diu que “és urgent que els qui tenen responsabilitats de govern elaboren polítiques econòmiques per un canvi entre les inversions públiques destinades a l’educació i els fons reservats als armaments”. El papa demana als governs que es decidisquen per “invertir en la instrucció i en l’educació de les generacions jóvens”, que “és el camí principal” per a arribar a la pau. I és que “promoure i assegurar el treball, construeix la pau”.

Finalment, pel que fa al tercer punt, “el treball” com a factor “indispensable per a construir i mantindré la pau”, el papa ens recorda que la situació del món del treball “s’ha vist agreujada per la pandèmia de la covid-19”, amb “treballs precaris, la crisi econòmica” o “la violència i criminalitat organitzada”. Per això, com ens diu el papa, “és urgent que es promoguen condicions laborals decents i dignes” per als treballadors, així com “empreses amb respecte dels Drets Humans”.

El papa acaba el missatge amb crida als polítics, a l’Església i a tots els hòmens de bona voluntat, perquè “continuem avançant junts, amb valentia i creativitat, per aquests tres camins: el diàleg entre les generacions, l’educació i el treball”. Així esdevindrem “artesans de pau” i farem possible un món més humà i més fratern, allunyat de les guerres i de tota mana de violència.

Tant de bo fem cas del missatge del papa, perquè el nostre món siga un món sense enemics i sense més odis.

Com deia molt encertadament el P. Andreu Marquès, monjo de Montserrat, “Si la pau tinguera colors dolços i aigualits, com els vestits dels xiquets de bolquers, el món pacificat de la nostra esperança seria com una mena de gran jardí d’infants. Però la pau no és això: la pau s’ha de guanyar enmig d’un món de conflictes”. Per això, seguint les paraules del papa, podrem construir la pau al nostre món.