A algunes dones no ens agrada ballar

El 25 de novembre passat vam commemorar el Dia Internacional contra la Violència vers les Dones, data que ens serveix per denunciar el masclisme, la violació i l’assetjament sexual que pateixen milions de dones a tot el món. Les manifestacions van omplir els carrers de les nostres ciutats per cridar que ja n’hi ha prou de matar-nos i maltractar-nos, que no tenim por sinó ràbia, i que les dones no es moren a causa de la violència masclista: són assassinades.

Des de fa un dècada, la sensibilització respecte de la situació que viuen les dones com a conseqüència del masclisme domèstic i el masclisme institucional –però també el simbòlic– ha augmentat, gràcies a la identificació del problema: la violència masclista no és només violència domèstica, i tothom ha de treballar per aconseguir d’eliminar-la. I també, en els últims anys, gràcies a l’arribada a tot el país de grups de govern joves i més feminitzats que s’acosten d’una manera diferent a la perspectiva de gènere.

Els ajuntaments de la Vall d’Albaida també s’han volgut sumar a les commemoracions, organitzant durant tota la setmana actes i activitats emmarcades en el 25N i dirigides, principalment, a les dones del nostres pobles. Monòlegs, recitals, tallers de diverses temàtiques i lectura de manifestos en són alguns, amb l’objectiu de passar una bona estona i enfortir les relacions interpersonals.

Però resulta sorprenent l’enfocament de la majoria dels actes per dos motius principals. En primer lloc, les activitats estan pensades per i per a les dones. No hi hauríem d’incloure els homes? Al cap i a la fi, ells són la pota principal per necessitar una reivindicació contra la violència masclista i un dia com el 25N hauria de servir-nos per mentalitzar i posar sobre la taula qüestions incòmodes però molt necessàries. I, en segon lloc, moltes activitats no fan sinó apuntalar certs aspectes que, en principi, tractem d’acarar. És menester ballar i cantar un dia que serveix per recordar que, a dia d’avui, més de 50 dones, xiquets i xiquetes han estat víctimes del masclisme en 2017 a tot l’estat? Les dones ja ballem i cantem normalment, i un dia reivindicatiu i eminentment polític com aquest ha de ser per fer-nos preguntes.

No aprofitar la potencialitat política de les dones als nostres pobles és un greu error, igual que ho és creure que per organitzar un esdeveniment amb elles cal fer les coses que els agrada fer: aeròbic, cuinar, pintar o veure pel·lícules de xiques. El que aconseguim amb açò és donar un impuls renovat a la concepció masclista de la nostra societat d’allò que és femení, no veure que hi ha moltes formes de ser dones i que totes són igual de vàlides i enriquidores.

El problema no el tenen els nostres ajuntaments, al contrari. Des dels consistoris, amb l’esforç i el treball de gent corrent, es tracta de fer tant com siga possible per revitalitzar la vida de pobles que, en molts casos, són menuts, estan envellits i, a més a més, compten amb una sisena part del pressupost que es tenia fa uns anys amb la ‘política del pelotazo’. El problema és la manca d’educació en matèria de gènere de societats senceres i l’immobilisme institucional, la manca d’una perspectiva ampla, la inexistència d’una estratègia política real contra el masclisme o la consideració, encara que molts es neguen a reconéixer-ho, que les dones som encara ciutadanes de segona.

Tots aquests temes s’abordaran en les xarrades de dones que comencen el pròxim 16 de desembre a Bufali, i que busquen constituir un espai intergeneracional de confiança per a totes les dones de la Vall.