Els batles elegits a les urnes el 24 de maig passat han encarat els primers plens, les primeres accions de govern. Alguns, les primeres festes del poble, i altres com la de Benigànim, Amparo Canals, estan a punt de viure les que seran les seues primeres festes de la legislatura, les Patronals i de Moros i Cristians. Com reconeix ella mateixa, s’ha trobat amb la programació i la contractació damunt la taula, però ‘és el nostre deure que tot es complisca des de la màxima transparència i la millor organització’.

Tot això, quan encara no han esgotat els cent dies de gràcia. La importància formal, la dels cent dies, ens agafa una miqueta lluny, però hi ha les coses en aquest món global que es donen per fet, tant com ventar-se amb un palmito quan fa calor. La idea no té precisament accent valencià com quan Botifarra canta la Jota de Benigànim. Ho devem, no la jota sinó el formalisme, al trenté segon president dels Estats Units, a Franklin D. Roosevelt. Ell va ser l’impulsor dels primers cent dies de govern i l’autor de la frase ‘hem d’actuar i hem d’actuar ara’. Paraules que va dir en to d’emergència coincidint en un moment tan delicat per a l’economia del seu país en l’anomenada crisi del 1929. Hui en dia, els cent dies inclouen un pacte tàcit, en el qual l’oposició i els mitjans de comunicació també hi participen per reduir les crítiques. Les crítiques que, com tot en la vida i en la política, sempre arriben a temps.

Ara a Benigànim, com a bona part dels pobles de la Vall d’Albaida és temps de gestos dels polítics, de dies de gràcia i de preparar festes, les que omplin el calendari d’estiu. Coincidint amb l’equinocci de tardor, s’esgotarà també la benevolència dels cent dies. De moment, l’agenda no ha donat un respir a Amparo Canals, encara amb el regust al cos del GanxoRock, quan ja ha deixat arrere la inauguració de la Casa d’Acollida del Convent de Sant Francesc, la celebració de la segona Dansà d’Estiu, el concert de presentació del CD del músic beniganí Carles Pellicer, la fireta del Convent o les festes del carrer de Xàtiva en honor de la Mare de Déu de les Neus.

A Benigànim, dimarts i divendres són dies de mercat i una bona ocasió per quedar a la plaça i fer-se el café del matí. Acompanyada per les regidores del seu equip Conxa Moscardó i Arantxa Bellver, Amparo arriba puntual a la cita per xarrar de com està vivint aquestes primeres setmanes al capdavant del consistori. Les paraules esforç i dedicació són una màxima per a aquesta dona que porta tota la seua vida professional exercint de treballadora social al mateix l’ajuntament que ara li toca de comandar. Sap de primera mà què signifiquen les persones i sobretot les qui més necessiten els serveis municipals.

‘El meu propòsit -explica- és esforçar-me per cada persona de Benigànim. Per a mi les persones som com un granet d’arena i la suma de totes fem el poble. Ser ara la batlessa és com un punt i seguit, continuaré treballant al servei del veïnat. És el meu objectiu i el de tot l’equip de govern’. Entre les primeres iniciatives destaca la que ella diu els ‘xicotets gestos’ que fan que la vida de les persones siga més fàcil en moments difícils, coses tan senzilles com obrir el cementeri tot el dia, cada dia de la setmana, o obrir les portes de l’ajuntament a la gent. Arrere queden les polítiques de voler-ho fer tot ben gran: ara és el moment de la proximitat i de les persones, remarca sense perdre el somriure i sense deixar de saludar tothom qui s’acosta a dir-li bon dia en plena concurrència del mercat.

És inevitable parlar del programa de govern. Li comente que fa més de tres dècades, qui fou alcalde de Madrid, Tierno Galván, va fer cèlebre l’afirmació que els programes electorals són per a no complir-los. I també que després l’històric líder d’Esquerra Unida, Julio Anguita, va reiterar ara i adés allò de ‘programa, programa i més programa’. En aquest dilema Amparo no te cap dubte: ‘el programa és per a complir-lo, i és la nostra decisió de fer-ho. I si podem que siga del tot, molt millor. Si bé és cert que en aquest moment estem estudiant l’estat de la situació que ens ha deixat el Partit Popular per veure com posar en marxa el nostre programa tant econòmic, com de serveis, cultural o en educació. Una de les nostres prioritats és l’educació: tenim en l’actualitat tres unitats i l’objectiu és de tindre una escola unitària a Benigànim i tocarem a totes les portes per a aconseguir-ho’.

Les festes de 2015 seran les primeres de la primera batlessa de Benigànim. Només parlar dels preparatius dels actes l’emociona: ‘he estat en l’assaig de la presentació dels festers i les festeres i ha sigut com tornar a viure el que jo vaig gaudir als divuit anys. I això que sempre he sigut una persona que he participat plenament de la vida social, festera i cultural del poble’.

Amparo és conscient de les expectatives que suscita, per ser la primera dona que arriba a la batlia d’aquest municipi, per ser una persona compromesa i socialista que ha guanyat per golejada al PP. Abans de dir-nos adéu sentencia: ‘crec que les dones som molt faeneres, valentes i atrevides i això es notarà en el dia a dia del nou ajuntament’, i ho diu un gest de complicitat amb les seues companyes regidores. Les tres saben que les paraules i els gestos s’hauran de traduir en realitats en els quatre anys que tenen al davant.