A Pep Estornell, batle de Llutxent

  • «Tant de bo el meu escrit conforte mínimament el calvari que han passat batles, regidors, bombers i ciutadans en general.»

Ximo Urenya
07.08.2018 - 20:16
Actualització: 07.08.2018 - 22:16
VilaWeb

Amb tota la nostra solidaritat als batles i ciutadans de les poblacions afectades per l’horrible incendi que ha cremat uns altres boscos tan valuosos d’aquesta nostra pobra, bruta, trista, dissortada pàtria, la tantes voltes socarrada comarca de la Vall d’Albaida. Sobretot si una part d’aquests boscos eren els tant visitats i estimats del Surar de Pinet i de Llutxent, encara cremant mentre escric les meues doloroses i apressades paraules. Quantes voltes hem comentat mentre tornàvem a gaudir del paisatge del Surar que seria una gran pèrdua si un dia es cremara per deixadesa humana. I ha arribat el dia fatídic i no ha estat la mà humana la responsable del desastre. Un llamp latent se’ns ha endut per sempre el nostre fabulós bosc d’alzines sureres. Potser un dia puguen gaudir-ne els nostres néts, però mai més nosaltres.

Ha estat un anònim foc el responsable: ‘Un brau foc ens ha guanyat la partida i com a cabdill desvanit llueix la seua cabellera pel firmament empestat de tristor’, com ens diu en la seua tan sentida carta el batle de Llutxent, Pep Estornell. També ens diu que ha vist ‘llàgrimes contagioses solcar galtes innocents que m’han fet baixar el front per dissimular emocions amb un gest de contenció lleugerament masclista.’ i que ‘La solidaritat comarcal bullia als mòbils i a les xarxes de les persones que representaven un poble abatut per la desgràcia.’

No volem veure les imatges terribles de l’infern de la nit de dilluns que no ens deixaren dormir encara que estiguen molt ben gravades pel professional de les càmeres que és Toni Canet. Als nostres ulls romandran les alzines sureres vives en aquell bosc viu, inoblidable, que ha sigut el nostre paradís i que ja no hi serà. Compartim el dolor que sentiran Pep Estornell i els altres batles i batlesses afectats i plorem amb ells la desfeta. Plor que sabem que comparteixen solidàriament les persones sensibles davant qualsevol pèrdua d’éssers vius: vegetals, animals, humans. Tant de bo el meu escrit conforte mínimament el calvari que han passat batles, regidors, bombers i ciutadans en general.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any