16.11.2018 - 17:05
És difícil que una persona tan poc addicta com jo a veure televisió i escoltar ràdio puga fer una crítica mitjanament objectiva dels nostres joves mitjans públics de comunicació valencians. Però malgrat això, la poca tele que veig i la ràdio que escolte d’Àpuntmedia em semblen fetes amb una gran professionalitat fora de tot dubte, malgrat els lògics defectes que es vulguen trobar en el poc temps d’existència. Tot i això, a prop del primer aniversari de les emissions de prova, els nostres mitjans públics crec que estan en bones mans i que, si no canvien de propietari en un futur pròxim, poden ajudar a fer un País Valencià millor a poc a poc.
El meu balanç és molt positiu. En primer lloc cal valorar amb un excel·lent el fet que puguem tornar a tindre el plaer d’una ràdio i una televisió valencianes, i ara totes dues en valencià tot el dia. Només això ja seria prou. No per això, però, hem d’oblidar mai, ni perdonar, que aquell octubre del 2013 els policies armats, com a lladres entrats per Almansa, prenien possessió de les instal·lacions de Burjassot per a tallar les emissions.
A nivell general, els nostres mitjans públics són ara ben moderns, dinàmics, ben empàtics, sense res a envejar a les cadenes públiques com la EITB basca o la TV3 catalana, que són les que veig amb alguna freqüència, menor ara amb l’aparició d’À Punt. A nivell de la llengua emprada no se’ls pot demanar més. És d’agrair poder escoltar en els informatius i en altres programes tota la riquesa dels models dialectals de l’univers lingüístic valencià i, fins i tot dels de més enllà de les fronteres comunitàries estrictes. A nivell de continguts, la meua opinió també és positiva: res a veure amb l’antiga nefanda Canal 9, en ràdio i televisió, les més manipuladores d’Europa, que només servien als interessos electorals del Partit Popular i on els partits de l’oposició ni existien. Més o menys com en la resta de mitjans públics controlats amb mà de ferro, uns pocs encara ara i altres fins fa quatre dies, per la dreta xenòfoba estatal. Els debats, les entrevistes, tertúlies, els convidats… són ara plurals i on es procura no deformar interessadament la realitat. Els periodistes dels informatius, com a bons professionals, no defugen cap tema per molt conflictiu que siga i on qualsevol oient o televident s’hi pot trobar suficientment representat i respectada la seua ideologia.
Tot i això, sempre queda pendent algun ‘però’ que no disminueix la general qualitat dels programes que he vist o escoltat. Deixant a banda els errors normals de locutors, tècnics i algun que altre personal que apareixen davant els micròfons o les càmeres, quant a la qualitat del producte s’aprecia una gran falta de més mitjans econòmics que farien que les nostres ràdio i televisió foren molt més atractives per a un potencial nombre de persones. Són les que encara hui segueixen sent oients i espectadors que no s’han ‘desenganxat’ dels seus mitjans habituals, aquelles amb una amplíssima i cara oferta de programes molt atractius. Àpuntmedia, a falta de millorar els seus programes, d’un segon canal de TV i de l’augment del pressupost que necessiten amb urgència, no sembla estar encara suficientment a punt.
