A qui hem de votar?

El magisteri de l’Església, és a dir, els bisbes, no poden induir ni influir (ni encara menys obligar) el vot dels cristians. En tot cas poden donar unes orientacions morals, que sempre haurien d’estar arrelades a l’Evangeli i al respecte a la llibertat de cada persona. Però l’Església no està formada només pels bisbes i pels capellans. Ho som tots els qui compartint una mateixa fe i seguim Jesús de Natzaret. Per això també els cristians que no són bisbes o preveres, poden (i han de) fer una reflexió sobre a qui s’ha de votar, respectant, evidentment, la llibertat de les persones i la diversitat i la pluralitat de les diverses opcions polítiques.

Amb unes eleccions a la vora, el 28 d’abril, i unes altres un mes més tard, la Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC) va donar a conèixer el 13 de març passat un projecte multimèdia anomenat ‘La dignitat de la persona i el bé comú’. Amb aquest material de treball, la GOAC convida els cristians a votar aquells partits que estiguen a favor dels més pobres. És així com la GOAC ofereix ‘una aportació a la construcció d’una nova cultura política des de la perspectiva de la Doctrina Social de l’Església i la realitat del món del treball’.

A un mes llarg de les eleccions espanyoles i valencianes i a dos mesos de les europees i municipals, el bisbe Antonio Algora, responsable del Departament de Pastoral Obrera de la Conferència episcopal Espanyola, ens recordava les paraules del papa Francesc quan ens diu que ‘la fe ens pot portar a compromisos polítics distints’, ja que són diverses (i no una només) les opcions polítiques a què podem donar suport els cristians.

Des de la GOAC se’ns convida als cristians a ‘buscar amb lupa’ en els programes electorals, aquelles llistes i propostes que estiguen més a favor dels empobrits, dels qui no tenen faena, de les persones amb treball precari i d’aquells que no arriben a final de mes. I és que la Doctrina Social de l’Església proposa uns principis, uns criteris i unes orientacions per a la vida i l’acció que busquen construir la vida social d’acord amb la dignitat de l’ésser humà.

Cal recordar que la participació en la vida política, com ens diu la reflexió de la GOAC, forma part de la persona humana. Per això la nostra responsabilitat està orientada a construir una societat més justa i més humana, més lliure i més fraternal. D’ací que la política (i per tant els candidats dels partits polítics) ha d’afavorir els drets humans. A més, la política, que suposa el compromís actiu dels ciutadans, s’ha de concretar per mitjà de la participació ciutadana. Això vol dir que són tots els ciutadans els qui s’han d’implicar en el debat polític per tal de fer més humana la convivència social a l’escola, al treball o a les associacions. Desgraciadament, la concepció de la política que domina en la nostra societat és la de limitar-se a votar (quan ho fem) i poca cosa més. D’aquesta manera els electors es transformen en mers espectadors (o en actors passius) de la política. Pel contrari, el papa Francesc ens anima a involucrar-nos en una política que siga un servei per afavorir els més necessitats. El papa ens diu: ‘La política, tan denigrada, és una altíssima vocació i una de les formes més precioses de la caritat, perquè busca el bé comú’ (Evangelii gaudium núm. 205).

La GOAC, amb el seu document, més que dir-nos a qui hem de votar i a qui no, demana als cristians que busquem aquells partits i institucions que realment estiguen a favor dels més empobrits. Com va fer Jesús, que no va excloure ningú i que va acollir tothom. Per això els cristians no podem fer costat a partits que expulsen els estrangers, amb actituds xenòfobes, que amb la corrupció furten els diners que són de tothom i també els qui rebutgen una sanitat universal o arraconen o fins i tot marginen o persegueixen la nostra llengua.

Jesús ens ensenya (i ens demana) que hem de donar pa a qui té fam, vestir el despullat, acollir els forasters (Mt 25). D’ací que la política ha de tindre una prioritat: ajudar els més necessitats per fer realitat un món més humà i més fratern, més just i més lliure. No un món amb ciutadans de primera i ciutadans de segona. I és que com deia el jesuïta Víctor Codina, ‘el missatge i l’estil de Jesús és el més oposat al feixisme’, ja que el profeta de Natzaret parlava ‘d’amor, fraternitat, justícia’. A més, Jesús va optar per una actitud d’especial ‘preferència pels últims’ amb una forta ‘crítica als poderosos que oprimien el poble’. Per això el teòleg basc Joseba Andoni Pagola deia: ‘Déu no és neutral’, ja que està a favor dels més desvalguts.