21.05.2018 - 18:31
|
Actualització: 21.05.2018 - 20:31
Ja som a només un any d’eleccions, i els mitjans de comunicació i l’actitud bel·ligerant de la resta de partits polítics ens recorden que ja ha començat la batalla electoral. Només hem de recordar, per exemple, el web ridícul que va obrir i tancar en tres dies el PPCV de Bonig per a fer denúncies anònimes al professorat valencià, o la brega del fem amb el PSOE de Jorge Rodríguez a nivell comarcal i local.
Alguns de vosaltres podreu pensar que és prompte per a parlar d’eleccions quan falta encara un any. Però res més lluny de la realitat…
Per un costat, a nivell del País Valencià es jugarà la continuïtat o el fracàs del canvi que vam començar en 2015 quan vam tirar el Partit Popular de la majoria de les institucions del nostre país, gràcies a la faena de molta gent, barri a barri, poble a poble, comarca a comarca, que va aconseguir que Compromís fóra el protagonista del canvi valencià.
El PP no pot ni ha de tornar a governar, té oberts moltíssims processos judicials complexos en què els màxims responsables de l’època Camps estan implicats. Perquè ens fem una idea de la magnitud de la tragèdia, de casos de corrupció valencians ja condemnats tenim: cas Fabra, cas Blasco i cas Hernández Mateo; i de casos en fase d’investigació o judici: cas Taula, cas Fórmula 1, cas Palau de les Arts, cas Gürtel, Nóos, Brugal, Canal 9, Emarsa, Terra Mítica, Foc, Martínez, IVAM i cas Acuamed…
Però la ciutadania tampoc no es pot deixar enganyar per la suposada novetat de Ciudadanos, un partit on hi han acabat militants d’UPyD, dels menys d’esquerres crítics del PSOE i del PP i implicades en casos de corrupció, el pitjor del zaplanisme i ripollisme: C’s no és recanvi de res, almenys de caràcter democràtic.
Per altra banda, a nivell local hem pogut comprovar -una vegada més- què suposa un govern en majoria absoluta, sobretot si es tracta del PP o PSOE.
L’acció de govern de la legislatura passada va ser un èxit per la simbiosi necessària formada per EU, PSOE i Compromís, ja que cadascuna de les tres potes donava l’equilibri que li cal a un govern realment progressista, que escolta i interacciona amb els ciutadans. Fites aconseguides com la reducció del deute, va ser gestionada per Compromís amb Josep Francés i Joan Gilabert, la creació del procés de participació ciutadana ‘Ontinyent Participa’ de la qual vàrem ser protagonistes actius (també del manteniment i de la seua millora), l’acció política en les regidories d’Esports, Joventut i Educació de Pepe Pla o el canvi de visió més decidit i ecologista de les regidories de Medi Ambient i Agricultura amb exemples com el Meló d’Or, la cooperativa elèctrica SENEO, el passeig de la Puríssima o el de Benarrai dels que ara gaudim totes les ontinyentines i ontinyentins gràcies a la faena de qu ara és Secretari de la Generalitat Fran Quesada.
Al nostre poble la gent va voler votar al grup, volia votar eixe equip, dels que els tres partits eren protagonistes i que estirant per ací i per allà, donant i cedint per açò o en allò s’aconseguien consensos amb més sintonia per al poble. Però com saber qui fa què si tot el mèrit aparentment només se l’emporta un d’ells?.
Ara, amb tot el rèdit electoral d’eixa faena ben feta entre les tres forces progressistes en mans de la gent de Jorge Rodríguez, sí el del PSOE (perquè sembla que vulguen amagar que són el PSOE, els del 135 i el 155, els de la negació de moció de censura a Rajoy per part de Sánchez i etc…), s’ha demostrat que falta alguna cosa, que no existeix ni l’atenció ni la interacció que hi havia abans, tot i les mil fotos als mitjans de comunicació. Tot i que vulguen vendre que tot està ben fet i que tot és mèrit d’ells, que tot ve de Diputació o de la Direcció General d’habitatge, recordem que al País Valencià governem junts PSOE i Compromís.
Ara el repte consisteix a reflexionar sobre açò i ser capaços d’entendre que Ontinyent necessita un govern més obert, un govern amb més compromís on de veritat totes les sensibilitats i visions estiguen representades, i això no serà possible si no està Compromís de nou al govern de la capital de la Vall d’Albaida.
Cometrem la mateixa errada de ‘votar a Mònica Oltra per a València i Jorge per a Ontinyent’ deixant així fora una pota fonamental com Compromís, o votarem amb l’objectiu d’aconseguir de nou un govern realment progressista i heterogeni que represente tothom?
