‘Acció Directa. Crònica política d’una lluita armada’ de Jann-Marc Rouillan

  • Recomanació de la Biblioteca Social El Rebrot Bord d’Albaida

De Tolosa a París, passant per Barcelona, la breu però intensa història d’Acció Directa és un no parar d’expropiacions, persecucions en cotxe, serveis secrets, lluites a les presons, ocupacions massives, tirotejos… Una història real de guerrilla que no té res a envejar als clàssics de l’acció. És l’experiència del Maig del 68, unida a les lluites dels moviments autònoms, dels sensepapers, de les revolucions del Tercer Món, d’un proletariat precari que no es vol rendir i un fil roig que no han aconseguit tallar.

Acció Directa. Crònica política d’una lluita armada és molt més que la crònica d’un grup armat, és el relat d’una generació, el retrat d’un moment polític. És la vida dels qui, a França i a Europa, no es van voler integrar en un sistema d’explotació, d’aquells per a qui la revolució no es conjugava en pretèrit ni en futur, sinó en present.

Una història que s’ha amagat i demonitzat a parts iguals, en compte de voler entendre els motius. Un relat en primera persona de la mà de qui no sols en va ser protagonista, sinó un dels seus cronistes per excel·lència, la ploma mordaç de Jann-Marc Rouillan no entén de renúncies ni admet segones interpretacions.

L’escriptor Jann-Marc Rouillan continua patint persecució judicial per les seues idees i no ha pogut venir a presentar el seu nou llibre a l’estat espanyol, perquè té una condemna per apologia del terrorisme per unes declaracions que va fer i que la sentència va extreure de context. L’estat francès ja el va empresonar durant més de vint anys, però sembla que no en té prou. Ara no el persegueix per actes que ha comés sinó per les seues idees. Jann-Marc Rouillan té permanentment una lupa de la justícia posada sobre tot el que diu, i això comporta que no pot parlar lliurement del seu passat i explicar tot el que el va impulsar, juntament amb els seus companys i companyes, a prendre el camí de la lluita armada com a estratègia política revolucionària. Es demostren, doncs, una vegada més, els límits de les democràcies occidentals on la llibertat de pensament i d’expressió acaba on comença el qüestionament dels fonaments que sustenten el sistema.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any