Així respon la ministra espanyola Montero als valencians que demanem un nou finançament

El diari Levante-EMV ens informava l’agost passat (i això que no era el 28 de desembre, dia dels Innocents) que el Ministeri d’Hisenda espanyol presentaria el novembre de 2021 un nou model de finançament autonòmic.

L’anunci del ministeri que dirigeix la Sra. M. Jesús Montero coincidia amb la reclamació que el president de la Generalitat del País Valencià, Ximo Puig, feia en la conferència de presidents autonòmics perquè s’arribara ja a presentar una proposta d’un nou model, abans que acabara l’any.

Com que no vull perdre el temps comentant aquesta nova innocentada, només vull recordar l’article “No mentireu ni us enganyareu” que vaig escriure el desembre de 2020.

Però la foto que il·lustra aquest text és molt millor que el que vaig escriure fa un any i mig. I és que la ministra Montero (com ho va fer abans el ministre Montoro) respon d’aquesta manera al desig dels valencians d’un nou finançament. I aquesta mateixa rialla és la que la ministra Montero haurà fet, també, en rebre la recent carta del conseller Vicent Soler, on exigeix al govern de l’estat que reactive el finançament. Per això no m’estranya gens que el conseller, i amic, Vicent Soler, haja abandonat la conselleria, no sé si cansat, fastiguejat o desil·lusionat pel tracte que rebem els valencians del govern espanyol. Però també pot ser que haja estat el president Ximo Puig qui l’haja cessat (en un intent de desvalencianitzar el Consell), perquè Soler sempre s’ha mantingut fidel a aquell PSPV profundament valencianista i nacionalista, que al PSOE li molestava i que per això va absorbir i anul·lar.

Ja fa temps que pense que el Botànic s’ha transformat en un bonsai, ja que ha anat abandonant les idees i les reivindicacions dels qui van votar per un canvi i van apostar per un govern netament valencià, no doblegat a Madrid. I Vicent Soler ha estat (i és) un home fidel als seus ideals, que no s’agenolla davant el govern de Madrid i que ha hagut d’aguantar el menyspreu de la ministra Montero, com abans va haver d’aguantar el menyspreu del ministre Montoro. I és que, com deia Josep Pla, “no hi ha res de més semblant a un espanyol de dretes, que un espanyol d’esquerres”.

Si el president Puig (i Compromís) creu que decapitant els hòmens més vàlids i més netament valencianistes, eixamplarà els seus votants, s’equivoca.