19.04.2017 - 20:46
|
Actualització: 19.04.2017 - 22:46
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i de Recerca, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha publicat una catalogació raonada del fons de taulelleria valenciana reunit per la Fundació La Fontana, obra de l’ontinyentí Ignasi Gironés i de Vicent Guerola. El volum proposa ‘una catalogació raonada i meticulosa de l’ampli fons de taulelleria valenciana i altres objectes ceràmics reunits per la Fundació La Fontana’.
La presentació del llibre ‘La taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX en la col·lecció de la Fundació la Fontana‘, serà aquest dijous a les 19.00 al pati gòtic del Palau dels Scala, seu de la Diputació. També se n’ha programat una presentació el 5 de maig al Centre Cultural de Caixa Ontinyent.
La Fundació La Fontana de Barcelona és un referent del col·leccionisme en aquesta matèria i ha aconseguit de reunir un ampli fons de taulelleria valenciana i altres objectes ceràmics, tant d’època gòtica com del segles XVII, XVIII i XIX, període estat estudiat en aquesta publicació.
L’estudi proposa una catalogació de totes les obres pertanyents a aquesta vessant historiogràfica, una cosa que ‘ha suposat un increment en el nombre d’obres disponibles dins dels fons documentals de taulelleria valenciana’, com ha explicat Ignasi Gironés. Així mateix, ha destacat que l’obra ‘proporciona una font d’informació bàsica d’exemplars desconeguts fins ara’.
Entre les 299 obres recollides destaquen 38 nous plafons devocionals i 31 conjunts de temàtica costumista. En aquests s’ha pogut descriure les cuines dels palaus dels Miquel a Benicarló o dels Eixarch i els Dorda a València. D’aquesta darrera se n’ha fet una recreació tridimensional, 48 peces de dibuix complet, 100 rajoles de contrapetja i 82 models diferents de ceràmica seriada.
Patrimoni cultural
El llibre està il·lustrat amb fotografies de les peces catalogades, amb indicacions de l’autoria i localització original. ‘L’existència i coneixement d’exemples de taulelleria permet d’estudiar la seua relació amb el mitjà per al qual van ser creats i, conseqüentment, el seu ús i aplicabilitat, la qual cosa suposa l’aportació d’una informació essencial per a les ciències socials i humanístiques per a l’enteniment i interpretació d’una societat en una època determinada’, ha exposat Gironés. El treball, ha assegurat, serveix per a recuperar ‘un patrimoni cultural per tal d’augmentar el coneixement d’aquest tipus d’obres i transmetre’l novament a la societat’.
Ignasi Gironés Sarrió (Ontinyent, 1975) és doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València (UPV) i treballa com a tècnic superior de Suport a la Recerca de l’Institut Universitari de Restauració de Patrimoni de la UPV. Format com a restaurador d’obres d’art, ha treballat en centres de restauració d’Alemanya i Itàlia i ha desenvolupat projectes, tant de restauració de béns patrimonials, com de gestió cultural. La seua recerca científica se centra en la conservació i restauració de pintures i obres ceràmiques.
