Amb presos polítics no hi ha democràcia

Ens pensàvem que tot allò d’empresonar polítics era cosa de la incompetència del Partit Popular, que no sabia o no volia fer ús de la política per a solucionar els plets pendents amb els catalans. Però després de les actuacions de la Fiscal General, nomenada pel govern de Pedro Sánchez, i de l’advocacia de l’estat, suposadament d’acord amb el govern, comprovem que el PSOE tampoc és capaç de fer ús de la política com caldria. Deixar una volta més que siguen els jutges els dolents de la pel·lícula és una  cosa massa vista ja temps enrere. I ja tenim ací mateix un judici que segur que serà la riota de mig món, del que té la sort de comptar amb governs realment democràtics amb una independència d’actuació dels poders judicials, comprovable i comprovada.

Tampoc és que abundara massa l’optimisme entre els veïns mitjanament ben informats davant la voluntat del govern de Pedro Sánchez d’obrir camins d’enteniment amb l’independentisme. Tampoc ara quan tenen, o no, una necessitat imperiosa dels vots d’ERC i del PDeCAT per a aprovar els pressupostos. La inacció davant la injustícia de mantenir en presó preventiva més d’un any uns polítics sense cap prova real, no inventada per l’instructor Llarena, ha donat la raó als qui pensàvem que eren una farsa les sobreactuacions quan demanaren als diputats catalans el suport a la investidura de Sànchez.

I la farsa continua i continuarà els mesos següents davant la premsa internacional que s’ha afanyat a demanar un lloc a la sala on es farà la vista oral. També hi haurà l’espanyola, és clar, però no és el mateix, perquè ja sabem que, tret d’un poquets periòdics, la majoria no informen en aquest cas, van també ‘a por ellos’ com els magistrats de la cosa aquella que s’autoanomena Tribunal Supremo de España. Cridarà l’atenció a qualsevol observador imparcial com és que dels més de 200 anys de presó que demana la Fiscalia no n’hi ha cap per al principal responsable del suposat delicte de rebel·lió, Carles Puigdemont -tothom sap que es pot jutjar els ‘fugats’ de la justícia- ni per als altres polítics en crida i cerca. La raó no és cap altra que la de no poder jutjar-los, perquè a Alemanya el Tribunal Suprem ja va dir que, de ‘rebel·lió’, res de res.

Efectivament, de rebel·lió res de res. Voler la independència i organitzar un referèndum no és rebel·lió, ni sedició, és una cosa que s’ha fet, es fa i seguirà fent-se a països que sí que tenen democràcia. Intentar frustrar el vot dels ciutadans, a garrotades a mans d’una colla d’energúmens uniformats, no és tenir democràcia. Tindre presos polítics, tampoc.