02.03.2018 - 23:05
Davant la guerra bruta del govern espanyol contra el procés català, i amb una clara regressió (i repressió) de les llibertats, Amnistia Internacional (AI) ha desautoritzat, d’una manera ben clara, la justícia espanyola.
AI ha demanat que es retiren les acusacions de sedició i de rebel·lió sobre Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, empresonats des de fa més de 100 dies a la presó de Soto del Real i també la seua llibertat. AI no només ha demanat això, sinó que també ha acusat el Tribunal Suprem espanyol ‘d’agreujar aquesta injustícia’ que és l’empresonament dels dos Jordis. Per a AI les acusacions de rebel·lió i de sedició ‘són injustificables, i per tant han de retirar-se’, segons ha declarat la Sra. Gauri Van Gulik, directora d’AI per a Europa. Per això, AI ha afirmat que ‘la prolongació de la presó provisional constitueix una restricció excessiva i desproporcionada del dret de llibertat d’expressió i de reunió pacífica’. Amnistia Internacional demana que els dirigents independentistes siguen posats en llibertat, ja que els càrrecs de sedició i de rebel·lió contra aquestes persones són ‘injustificats i han de retirar-se’. Adriana Ribas, coordinadora d’AI a Catalunya, ha definit un pres polític com ‘la persona que sense haver fet ús de la violència ni haver-la propugnada, es troba empresonada només per la seua ideologia política, religiosa, per orientació sexual’ (Avui 22 de febrer de 2018).
Per a AI, tant Sánchez com Cuixart ‘tenien dret d’expressar opinions contràries a les decisions del Tribunal Constitucional, com també d’organitzar reunions pacífiques de suport al referèndum i a la independència de Catalunya’. Cal recordar que ni la justícia britànica es va atrevir a acusar Ghandi de rebel·lió per haver defensat la independència de l’Índia. Però és evident que l’Estat espanyol no s’assembla, ni de lluny, al Regne Unit de la Gran Bretanya.
Per això en el seu informe anual, AI critica també l’ús excessiu de la força que va utilitzar la policia espanyola i la Guàrdia Civil l’1 d’octubre de l’any passat, cosa que no reconeix el coronel Pérez de los Cobos (coordinador policíac l’1 d’octubre), que lluny d’acceptar la desautorització d’AI, ha afirmat que ‘no hubo cargas policiales sino actuaciones para hacer cumplir un mandato judicial’.
Sembla mentida que en ple segle XXI, l’Estat espanyol continue perseguint les idees, ja que per una part diu que els independentistes poden pensar el que vulguen i presentar-se a les eleccions i alhora els tribunals els empresonen pel que pensen. I és que l’Estat espanyol pretén guanyar als tribunals el que no ha pogut guanyar a les urnes. Més encara: el govern espanyol no vol respectar el resultat de les eleccions del 21 de desembre, amb una àmplia majoria sobiranista. Fins i tot la vice-presidenta Sánz de Santamaría (que no té cap potestat per decidir qui ha de ser el president de la Generalitat de Catalunya) s’ha atrevit a dir, sense cap mena de rubor ni de respecte democràtic: ‘Tant costa sacrificar un català?’.
Quan la Justícia espanyola queda desautoritzada per Amnistia Internacional, deu ser perquè s’assembla a aquells altres tribunals que el salmista denuncia: ‘Sabeu què és fer justícia, poderosos? Sentencieu entre els hòmens amb raó? Conscientment cometeu injustícies’ (Ps 57:2-3). I també: ‘Us podeu avenir amb un tribunal corromput, que inventa delictes en nom de la llei?’ (Ps 93:20). Fins i tot el Sr. Joaquín Urías, ex-lletrat del Tribunal Constitucional, ha afirmat que ‘el govern espanyol s’ha entossudit a prohibir-ho tot i obliga alguns jutges a fer el ridícul’.
El govern espanyol, que diu que defensa el respecte de la llei i la separació de poders i la independència del poder judicial, hauria de reflexionar seriosament per la seua actuació davant el procés català. Veure’s qüestionat per una denúncia d’Amnistia Internacional que ha desautoritzat la justícia espanyola, no és, precisament, cap premi a l’actuació del Sr. Rajoy i del seu equip.
La falta de credibilitat democràtica del govern de Madrid, que no accepta els resultats del 21 de desembre, és molt gran. Com ha dit molt encertadament Jordi Cabré (Avui, 27 de febrer de 2018), ‘L’Estat ha arribat al cap de carrer: si no poden evitar que votem el que votem, provaran d’evitar que pensem el que pensem’. I és que si el problema per a una nova investidura era el president Puigdemont, ara ho és el Sr. Jordi Sànchez. I així fins que els agrade un candidat.
Per cert: que el Sr. Rajoy diguera, en referència a la investidura del president de Catalunya, que el parlament hauria d’elegir ‘un presidente límpio’, és esperpèntic, després que el PP ha estat considerat el partit més corrupte d’Europa.
