‘Ante situaciones injustas hay que rebelarse’

Pels qui no tenen memòria, o bé no volen recordar-ho, cal insistir en aquestes paraules que va dir el 8 de novembre de 2012 el sr. José Manuel Vela, conseller d’Hisenda de la Generalitat del País Valencià. El Sr. Vela deia: ‘Ya está bién, hasta aquí hemos llegado’. I per això afirmava que el Govern Valencià no aguantaria ‘ni un año más el modelo de financiación autonómico actual’. El conseller Vela denunciava que eixe model era ‘una injusticia estructural’, i afegia encara: ‘Ante situaciones injustas, hay que rebelarse’.

Això passava el 2012, i el 2014 el president Alberto Fabra, després de les eleccions europees, afirmava que els ciutadans valencians ‘no están contentos’ amb l’executiu del sr. Rajoy i ‘lo han demostrado con su voto’. I és que malgrat que la sra. Cospedal va considerar ‘buena noticia’ el resultat del PP en les europees, aquest partit va passar de tindre 24 escons al Parlament Europeu, a tindre’n 16, després de perdre més de 2,5 milions de vots.

La discriminació que patim els valencians ja ve de lluny. I enguany en els Pressupostos Generals de l’Estat ho hem tornat a patir. L’abril de l’any 2013, el president Fabra tornava a ‘exigir un nuevo modelo de financiación’, per tal de tindre una ‘financiación justa’ (Levante-EMV 8 .04.13).

I el mes de juliol de 2013 Fabra tornava a dir que ‘el actual sistema de financiación necesita de la revisión y cambio urgente’ (Levante 30.7.13). I per això Fabra demanava a Rajoy ‘arrancar el 2014 con la nueva financiación’, ja que el Consell perdia 13.000 milions d’euros per l’infrafinançament que tenim. D’ací que la CIERVAL exigia a Montoro 11.000 milions per aquest infrafinançament,

I és que tots sabem quines han estat (i continuen essent) les intencions del ministre Montoro: asfixiar econòmicament el País Valencià. Montoro ja deia que no hi hauria nou finançament autonòmic el 2014 (tal com estava pactat) sinó el 2015. Una altra mentida més. Això era el que ens prometien. I així ho deia el sr. Antonio Bateta, secretari d’Administraciones Públicas, advertint (amenaçant?) els valencians que ‘no podrà cambiarse el modelo de financiación, como muy pronto, hasta el 2015’. I ha passat el 2015, el 2016 i…. res de res.

D’aquesta manera el sr. Rajoy continua deixant (pels segles dels segles?) en una gran indefensió els governs autonòmics, sobretot aquells que aporten més del que reben, com el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. I per això el sr. Fabra s’adonava (?) que els ciutadans valencians  ‘no están contentos’.

Però si els valencians ‘no están contentos’, com és que no va fer res el president Fabra en el seu moment?  Ple d’eufòria, el president Fabra deia el 2013, referint-se al govern del sr. Rajoy: ‘Tenemos un gobierno que nos escucha, que nos entiende, que está a nuestro lado para resolver nuestros problemas. No queremos ser ciudadanos de segunda. Mariano será el presidente que devolverá a la Comunidad una financiación justa y la Generalitat trabaja sin pausa y sin descanso por esta reivindicación’. (Levante-EMV 26 de maig de 2013). El 2013!

Per acabar-ho d’arreglar, el sr. Serafín Castellano deia també: ‘Todas las medidas que adopta Alberto, parten del sentido común’. (Levante-EMV 25 de maig 2013)

La sra. Bonig tampoc no està contenta del finançament que patim els valencians, però al toc de corneta de Madrid, les seues queixes han quedat en un no-res. El PP valencià deia fa uns dies que ‘no hay margen para cambiar las cuentas’ i per això el PP rectificava la seua posura de rebel·lió, per tal d’evitar una imatge d’indisciplina davant Rajoy.

Davant tot aquest embolic jo no entenc res! El sr. Fabra actuava amb sentit comú quan demanava un millor finançament per la discriminació financera i per això  l’ex-conseller Vela deia que ‘hasta aquí hemos llegado’. Però per altra part el sr. Rajoy ‘nos escucha, nos entiende’ i està ‘a nuestro lado’. Però al mateix temps, el sr. Montoro diu que, de nou finançament, res de res! I ja ho hem vist en els pressupostos d’enguany.

Per què tants enganys? Fa uns anys ni el sr. Fabra ni el sr. Castellano deien la veritat. Perquè si no estaven d’acord amb el Sr. Rajoy, que ‘nos escucha, nos entiende, que está a nuestro lado para resolver nuestros problemas’, podrien haver dit prou i votar en contra d’aquells pressupostos. Ja fa més de quatre anys de les declaracions del sr. Vela i continuem anant de mal en pitjor.

El sr. Fabra que volia ‘arrancar el 2014 con la nueva financiación’, es va adonar que hi havia ‘una falta de sensibilidad del Gobierno hacia la Comunidad Valenciana’, però no va fer res, absolutament res, per impedir amb els vots del PP valencià els pressupostos que castigaven el País Valencià. Com ara mateix, que malgrat que el grup Popular a les Corts Valencianes van signar una declaració de protesta per infrafinançament dels valencians, els diputats valencians continuaran amb una actitud submisa davant el sr. Rajoy.

Deien que no aguantarien ‘ni un año más el modelo de financiación actual’ (cal que tots els recordem aquestes declaracions!) i ja em diran què pensen fer. A part del ridícul.

‘A valencianos no nos gana nadie’, sra Bonig?